Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
la Goda
Antic poble
Antic poble del municipi d’Argençola (Anoia), aturonat a 706 m alt., a la capçalera del torrent de la Goda (afluent de la riera de Tous per l’esquerra).
L’antic terme formà, al s XIX, un municipi amb la Clariana Clariana i la Goda
coll de la Goda
Collada
Coll dels municipis d’Argençola (Anoia) i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).
got | goda
Història
Descendent dels antics visigots establerts al migdia de França durant l’època carolíngia, protegit per capitulars dels reis francs i fruint del dret propi visigòtic.
got | goda
got | goda
Història
Individu d’un poble germànic oriental.
Els gots procedien probablement del sud de Suècia, des d’on travessaren la mar Bàltica i s’establiren a la conca baixa del Vístula Remuntant aquest riu vers l’any 150 davallaren pel Dnièster i s’installaren vers l’any 230 en una gran zona del nord de la mar Negra, on es dividiren en ostrogots, o gots de l’est, a llevant del Dnièster, i visigots, o gots de l’oest, a ponent del mateix riu, i formaren dos pobles diferents, bé que estretament emparentats En contacte amb l’Orient romà, es convertiren a l’arianisme segle IV el seu bisbe Úlfila ideà llavors un alfabet i traduí la Bíblia a la llengua…
Eduardo Pérez Pujol
Historiografia
Dret
Jurista i historiador.
Estudià filosofia 1841-43 i dret 1844-47 Doctor 1855, fou catedràtic de dret romà 1856 Des del 1858 ocupà diverses càtedres a la facultat de dret de València hi fou rector de la Universitat 1868-73 Publicà estudis sobre dret a l’Espanya romana, història de l’Espanya goda i dret castellà a Revista Ibérica , El Foro Valenciano , Revista de España , Revista de Legislación y Jurisprudencia , etc Formà part de la junta del cantó federal de València el 1873 Seguidor del pensament krausista i membre de la Lliga de Propietaris de València, s’interessà pels problemes socials, fou…
Clariana
Poble
Poble del municipi d’Argençola (Anoia), a l’esquerra de la riera de Clariana , afluent, per la dreta, de l’Anoia, i que neix a la serra d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt), passa per les Roques, Contrast i Clariana, i desemboca al seu col·lector prop de Jorba.
L’església parroquial Santa Maria és esmentada ja el 1002 com a pertanyent al monestir de Sant Cugat del Vallès, a l’igual del castell de Clariana , del qual romanen algunes restes Al s XIX formà un municipi amb la Goda
les Faldes de Tarragona
Ciutat
Nom que tenia el terme general de la ciutat de Tarragona.
Al segle XIV comprenia els llocs dels Pallaresos, el Torell, Botarell, el Burgar, el Mas de Moretó, el Milà, el Rourell, els Montgons, els Masos d’En Goda, Font de l’Astor, el Codony, Constantí, Vila-seca, Vila-seca del Comú, Barenys, la Pineda, Masricard, Mascalbó i Vilafortuny