Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
les Heures
Caseria
Masia
Església
Masia, església dedicada a Sant Joan Baptista i caseria del municipi de la Quar (Berguedà), a la dreta de la riera de Merlès.
Tot i que es té notícia des del segle XIV, l'església i la masia foren reconstruïdes als segles XVII i XVIII Riera de Merlès amunt hi ha evidències de l'antiga resclosa i molí medieval de les Goles de les Heures
marina
Geografia
Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació (aquest terme no és emprat per als sectors d’espadats i les terres d’aiguamolls).
Com a topònim, a més de les comarques de la Marina, ha estat aplicat tradicionalment, a Barcelona, a les costes d’enllà dels deltes del Besòs i el Llobregat la Marina o Costa de Llevant era, en sentit estricte, el Maresme i, per extensió, les marines de la Selva, l’Empordà i àdhuc del Vallespir la Marenda la Marina o Costa de Ponent comprenia, a més de Garraf i el Baix Penedès Marina del Penedès, la del Camp de Tarragona El terme de marina és aplicat també a la costa del Baix Ebre fins i tot a les goles del riu i fins a la del Baix Maestrat A les Balears, sol ésser un topònim…
goleta
Tecnologia
Eina de fuster, a manera de ribot, amb el tall corbat convenientment per a fer goles.
l’Albufera
Vista aèria de l’Albufera de València
© Fototeca.cat
Llac
Llac litoral de 2.837 ha de superfície, situat dins el terme i al S de la ciutat de València.
Es formà probablement al Plistocè pels alluvions dipositats pel Túria i el Xúquer, l’acumulació dels quals arribà fins a les illes de la serra de Cullera 222 m alt, la muntanyeta dels Sants, de Sueca, i d’altres elevacions que ara destaquen del toll Els aportaments fluvials i el corrent longitudinal afavoriren la formació d’un cordó litoral arenós, posteriorment dunar hom l’anomena la Devesa , probablement per les caceres reials, que delimitaria l’estany De les goles o obertures de comunicació amb la mar, la del Perelló i la del Perellonet semblen naturals, mentre que la gola del Pujol fou…
illa de Buda
Aus a l’illa de Buda
© Fototeca.cat
Illa
Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, dins el municipi de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), entre els dos braços del riu (les goles de Llevant i de Migjorn).
Delimitada pels cordons litorals, és de forma triangular l’extrem oriental el cap de Tortosa ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals el far de Buda , construït el 1862 al cap mateix, n'és actualment a més de mig quilòmetre A l’interior hi ha les llacunes dites el Calaix Gran o de Dalt , el Calaix de la Mar o de Baix i la bassa de Pradot És, en part, aprofitada per al conreu de l’arròs mitjançant el canal de Buda , parallel al braç septentrional del riu La fauna, sobretot d’ocells migradors, és important Al voltant de l’antiga casa i església de Buda s’ha format, a la part…
el Recatí
Estany
Antic estany, contigu a l’Albufera de València (amb la qual es comunicava a través de l’Alacantí), entre les goles del Perelló i del Perellonet, vora la costa (platja del Recatí), a l’extrem meridional del municipi de València.
el Grau de Morvedre
Antic barri
Antic barri marítim de la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre), abans dita Morvedre, entre les goles de Colomer i de Bernat, 2 km al sud de l’actual port, construït al començament del segle XX, el qual desplaçà l’antic grau.
Sinaí
Vista de la península del Sinaí
© Corel Professional Photos
Península
Península que uneix l’Àsia amb l’Àfrica i que constitueix un horst triangular delimitat al N per la mar Mediterrània, al SW pel golf i el canal de Suez, al SE pel golf de ‘Aqaba i al NE per l’estat d’Israel.
Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El…
Puçol
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, al seu extrem septentrional, al límit amb el camp de Morvedre, estès des de la mar, on hi ha la platja baixa i sorrenca i una zona de marjals, dessecats en part (antic estany de Puçol, en part al terme de Sagunt, que desguassa a la mar per diverses goles, com la de l’Estany i la del Pas de les Eugues), fins als contraforts meridionals de la serra Calderona i del Picaio de Sagunt.
El secà se situa a l’interior i es troba en regressió garrofers i ametllers El regadiu aprofita encara l’aigua de la séquia reial de Montcada 828 ha i també la de pous 480 ha els principals conreus són les hortalisses i sobretot els tarongers 500 ha i les pereres Quant a la indústria hi ha una gran fàbrica d’electrodomèstics i metallúrgia, indústria de conserves, mobles, relaminatge Dins el terme hi ha un hotel de luxe i a la costa s’ha format el barri marítim i turístic de la Platja de Puçol A partir del 1950 la població ha experimentat un augment notable per l’atracció immigratòria que han…