Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Pèire de Vic
Literatura
Trobador occità.
És conegut també com “lo monge de Montaudon”, del nom d’un priorat d’Alvèrnia, que ell governà Després de destacar-se a la cort del Puèi, fou el protegit d’Alfons el Cast Excellí en la cançó realista i satírica, d’inspiració festiva, que fa pensar en la dels goliards
el Bord del Rei d’Aragó
Història
Literatura catalana
Trobador.
Nom amb el qual és conegut un possible fill bastard de Jaume el Conqueridor o de Pere el Gran, autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d’estil molt pròxim al dels goliards Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
,
literatura macarrònica
Literatura
Literatura escrita en un llatí macarrònic.
Ofereix les primeres manifestacions durant l’edat mitjana, en obres burlesques cants dels goliards, sermons joyeux, farses, etc, i assumeix un aspecte definitiu a la fi del segle XV, a Itàlia, amb el Baldus de Folengo Entre els seus precedents, hom troba els noms de Tifi Odasi amb la Macharonea , Fossa da Cremona, etc Fou conreada en diversos països europeus França, Anglaterra, Països Baixos i Germània, etc A la península Ibèrica, hom troba la Macaronea latino-portugueza 1791 i la Metrificatio invectivalis contra studia modernorum , publicada el 1794 amb el pseudònim de Matías de…
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…
amor
Psicologia
Literatura
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments.
La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…
cançó
Literatura
Música
Composició musical amb text versificat, a una o més veus i sovint amb acompanyament instrumental.
La cançó al llarg del temps s’ha caracteritzat per una gran diversitat de gèneres i de formes A l’època carolíngia es desenvolupà, parallelament al cant monòdic eclesiàstic i influïda per ell, l’anomenada cançó lírica llatina , cant a una sola veu amb text profà Del segle IX al X hom té coneixença de lamentacions o planys, d’epitalamis, etc, i s’ha conservat el nom d’un autor, Sedulius Scott ~880, anomenat el Golias carolinus D’altra banda, és ben coneguda la producció dels clergues errants, clerici vagantes, dits goliards , que duien de poble en poble unes cançons profanes basades…
literatura llatina
La poetessa o La noia del càlam, en una pintura pompeiana
© Fototeca.cat
Literatura llatina
Literatura en llengua llatina.
Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…