Resultats de la cerca

Formen grups geogràficament homogenis, molt escampats i amb una cronologia molt diversa El grup més conegut i estudiat correspon al Paleolític superior entre el 20000 i el 15000 aC i té com a centre principal les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries S’hi representen aïlladament animals de fauna quaternària, d’un gran realisme i sovint policromats, sempre a l’interior de coves les més famoses són les d’Altamira i de Las Caus Posteriorment apareix un altre grup a l’est de la península Ibèrica, que va de N a S de la Noguera i el Maestrat fins a Múrcia, amb…

La majoria són representacions esquemàtiques de bòvids o d’armes, sobretot punyals de models corresponents a l’edat de bronze, bé que la part més antiga dels gravats podria haver començat als temps neolítics

També havien estat conegudes com a pintures rupestres del Cogul o de les coves de Cogul , denominació que caigué en desús És el jaciment d’ art rupestre més septentrional d’aquest grup, un dels més famosos pel fet d’haver estat dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa Descobertes el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet historiador de la població, l’arqueòleg i geògraf Ceferí Rocafort i l’enginyer i excursionista Juli Soler les donaren a conèixer molt aviat, i han estat profusament estudiades pels més famosos especialistes Lluís Marià Vidal, el comte…

No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines les anomenades Venus , com les de Willendorf o de Lespugue o d’animals Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os decorats amb…

La primera part del primer volum s’ocupa de Catalunya, i la segona, del País Valencià i d’Extremadura la primera del segon volum s’ocupa d’Andalusia, i la segona, de Navarra, d’Aragó i de Castella L’obra restà interrompuda per dificultats financeres Laborde s’interessà d’una manera especial pels aspectes arqueològics i artístics, i gràcies als magnífics gravats que acompanyen l’obra —fets sobre dibuixos de Laborde mateix i de diversos artistes que l’ajudaven— hom pot conèixer un bon nombre de monuments que més endavant desaparegueren o canviaren de fesomia Entre el 1974 i el 1975…

Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida Feu algunes estades a Tarragona 1499-1500, a Perpinyà 1500-03 i 1512 i a Montserrat 1518-22 Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats Vic en collaboració amb Joan Luschner, 1496, Tarragona 1499, Elna 1511, Montserrat 1521 i Tortosa 1524 A més publicà a Barcelona un Missale parvum 1509 Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum 1494, el Libre dels àngels i el Libre de les dones , d’Eiximenis…

Espècie submediterrània, és abundant sobretot en llocs més aviat secs de la muntanya mitjana, entre uns 100 i 1600 m d’altitud, a l’estatge dels roures, els quals substitueix per degradació Prefereix els terrenys calcaris, on contribueix a dificultar l’erosió del sòl La fusta és molt dura, densa, homogènia i groguenca, mancada de cor És emprat per a fer gravatsgravats al boix, instruments de vent, peces d’escacs, regles i utillatge de precisió, llançadores, etc Planta tòxica, la seva escorça conté alcaloides buxina, parabuxina de pretesa activitat antipalúdica i…