Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
cuc grisós

Cuc grisós
Ferran Turmo Gort (CC BY-NC-SA 2.0)
sulfur d’alumini
Química
Sòlid grisós, obtingut escalfant alumini en pols amb sofre.
Amb aigua dóna H 2 S
Constantí III Heracli
Història
Emperador bizantí (641), fill d’Heracli I.
El seu efímer regnat, compartit amb el seu germanastre Heraclones, fou un dels períodes més grisos de l’Imperi Es retirà a Calcedònia, on morí emmetzinat
calcilutita
Mineralogia i petrografia
Calcària detrítica constituïda essencialment per partícules de calcita de la mida del llim i l’argila, típicament litificada i cimentada.
Tot i que sovint rep el nom de marga, es presenta normalment en colors grisos i cremes És una roca sedimentària de precipitació química d’origen marí o lacustre
tannigen
Farmàcia
Àcid tànnic acetilat, conegut també com a diacetiltaní
.
Forma unes pólvores d’un color blanc grisós, amb una lleugera olor a àcid acètic, i insípides És un antidiarreic, que cal emprar fora de les hores de menjar
bàral
Mastologia
Gènere de mamífers bòvids del grup dels marrans, de la subfamília dels ovins, bé que per l’aspecte i els costums recorden les cabres.
El pèl del dors és de tons blancs o grisos, i el del ventre, blanc Tenen les banyes grosses i divergents i manquen de barba Viuen a l’Himàlaia, a una gran altitud
Ismael Blat
Pintura
Pintor.
Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat Obsessionat per la llum, preferí temes i paisatges exòtics Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus i el costumisme, on féu ressaltar els tons grisos Oració
tel·lurita
Mineralogia i petrografia
Diòxid de tel·luri, TeO2
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, en cristalls molt petits i tabulars És de color groc a blanc grisós Té un esclat diamantí És força rar N'hi ha a Transsilvània i a Colorado
Stanislas Lépine
Pintura
Pintor francès.
Paisatgista, deixeble de CCorot Fou, amb FBoudin, un dels seus predecessors de l’impresionisme, amb els seus paisatges de les ribes del Sena, on domina la gamma dels grisos El port de Caen Musée du Louvre, París
tungstita
Mineralogia i petrografia
Òxid de tungstè, WO3·H2O.
Mineral pulverulent, terrós, de color groc verdós o grisós, anomenat també ocre de tungstè , que es presenta en masses resinoses compactes Artificialment, hom el pot fer cristallitzar en el sistema ròmbic N'hi ha a Cornwall, Connecticut i Bolívia
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina