Resultats de la cerca
Es mostren 824 resultats
gros
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al s XIII a una nova moneda d’argent de bona llei i valor de 12 diners, que materialitzava el sou, fins aleshores unitat de compte.
El gros rebé aquest nom pel fet d’ésser la moneda d’argent més forta en relació amb el billó, i té origen en la reforma monetària portada a terme 1266 per Lluís IX de França, on rebé el nom de gros tornès o tornès a Catalunya era el tornès d’argent, i adoptada per molts altres països a Anglaterra, amb el groat , influït molt probablement per la moneda francesa d’Aquitània a Alemanya, amb el groschen a la corona d’Aragó, amb el gros de Montpeller de Jaume I i, més tard, amb el croat , des de Per II el Gran a Navarra, amb el gros de Carles II…
Gros Morne
Terranova. Parc nacional de Gros Morne
© Fototeca.cat-Corel
xatrac gros
Xatrac gros
Ingrid Taylar (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels làrids, de 53 cm, semblant al xatrac, però amb el bec més gruixut i totalment vermell, i el pili i el front grisos a l’hivern.
Habita a tots cinc continents A Europa nia a les costes de la mar Bàltica i de la mar Negra, i hiverna a l’Àfrica tropical i meridional Als Països Catalans és ocell de pas durant les migracions, i és rar
tossal Gros
Massís muntanyós (332 m) de la Marina Alta, que forma la paret oriental del coll de Gata, al curs del barranc de Teulada, i domina la confluència d’aquest amb el riu de Gorgos.
És termenal dels municipis de Dénia, Xàbia i Teulada
cap Gros
Cap i promontori (71 m) de la costa del Baix Empordà, dins el terme de Palamós, que separa la Fosca, a llevant, de la cala Margarida.
cap Gros
Cap i promontori (107 m) de la costa septentrional de Menorca, dins el terme de Ciutadella, que tanca per llevant la cala d’Algaiarens.
carboner gros
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret estès, primer grisenc i després negrós, de 6 a 12 cm de diàmetre, làmines molt gruixudes i espaiades, aviat ennegrides a partir de l’aresta, i cama curta i gruixuda.
La carn, dura i fràgil, de color blanc, pren aviat una coloració vermella i després negra És molt abundant als boscs de muntanya, i no té valor culinari