Resultats de la cerca

Romàntic conservador, escriví la novella històrica Marco Visconti 1834, els contes rimats La fuggitiva 1815 adaptada al català per Joan Cortada ‘La noia fugitiva’, 1834 i Ildegonda 1820 traduïda parcialment per Aribau i Luigi Monteggia, 1824 i el poema èpic I lombardi alla prima crociata 1826, a partir del qual Verdi compongué una òpera homònima, estrenada el 1843

Mestre de capella a les catedrals de Màntua, Concordia i Fano, es retirà l’any 1612 al convent de Sant'Andrea de Gualtieri De la seva producció, gairebé exclusivament religiosa llevat de les Simfonie musicali , a 8 veus, basades en elements populars italians, es destaquen els Concerti ecclesiastici 1602, en els quals s’imposà per primera vegada l’estil concertant en la música sagrada

Vida El primer mestre de música que tingué fou probablement el seu pare, també violinista Estudià després amb Carlo Ambrogio Lonati, a Milà, i amb Arcangelo Corelli i Alessandro Scarlatti, a Roma El 1707 succeí al seu pare com a violinista i director de l’orquestra del Teatre de Lucca, càrrecs que ocupà fins el 1710 L’any següent passà a Nàpols, on fou el primer violí de l’orquestra del Teatre de l’Òpera Abandonà aquesta ciutat el 1714 per traslladar-se a Anglaterra juntament amb F Barsanti i FM Veracini Establert a Londres, el seu èxit fou immediat, sobretot gràcies al seu virtuosisme Tocà…

Treballà a l’òpera italiana de Londres tocava la flauta i l’oboè, llevat del temps que passà a Edimburg Escòcia Publicà una Collection of old Scots Tunes 1742 Autor de concerti grossi, overture a quattro , sonates per a diversos instruments, antífones, etc

Actuà a les corts de Màntua, Dresden i Berlín El 1729 s’establí a Amsterdam, la vida musical de la qual animà Compongué, entre altres obres, dotze concerti grossi 1721, dotze sonates per a flauta travessera i baix 1732, una sèrie de 12 sonates per a violí sol 1737 i 6 concerts per a quatre instruments 1762

Estudià composició amb Perti 1684 Membre de la capella de San Petronio 1686, anà a Viena 1695 el 1697 estava al servei del marcgravi de Brandenburg, i el 1701 es reincorporà a la capella de San Petronio com a violinista Fou considerat durant molt de temps, juntament amb Corelli, un dels creadors del concerto grosso De les seves obres es destaquen els dotze Concerti grossi con una pastorale per il sanctissimo Natale 1709, obra pòstuma publicada pel seu germà Felice, dotze simfonies 1687 i la cantata Lumi dolenti

El 1728 ja era mestre de capella de Sant'Ambrogio de Milà destacà aviat amb música religiosa oratoris, cantates i més tard també amb òperes, sonates a tres, etc, i dirigí nombrosos concerts públics Però la seva obra més important és haver contribuït a formar la simfonia, a partir d’obres amb tres moviments per a corda i alguns instruments de vent En deixà unes 80 Fou mestre de Gluck El seu germà, Giuseppe Sammartini Milà 1693 — Londres 1750, fou concertista d’oboè, publicà sonates per a flauta, concerts, concerti grossi , etc, i dirigí la música privada del futur Jordi III d’…

Contemporani de Vivaldi, es troba en la mateixa línia d’evolució instrumental que aquest Escriví moltes obres una cinquantena d’òperes de les quals no ens n'ha arribat cap de sencera, sonates, balletti, concerts, simfonies en les quals, Sinfonie e quattro , introdueix el minuet, amb trio, entre el moviment lent i el final Bach apreciava la seva música i fins n'agafà alguns temes per a fugues Aviat, però, la seva obra fou oblidada, fins que al s XX ha tornat a ésser objecte d’un interès creixent, especialment els seus Concerti grossi i el popular Adagio , que de fet és una obra…

Format musicalment a Faenza i a Bolonya, el 1671 s’installà a Roma, on actuà com a violinista de diferents conjunts, i el 1682 fou nomenat mestre de capella de San Luigi dei Francesi Gaudí sempre de la protecció dels successius patrons al servei dels quals treballà de la reina Cristina de Suècia cap al 1680, del cardenal Pamphili 1687, de Francesc II de Mòdena cap al 1690 i, des del 1694, del cardenal Ottoboni Creà una important escola de violí que irradià a tot Europa amb els seus deixebles Geminiani, Locatelli, etc Bé que la seva obra és considerablement reduïda, mostra la perfecció d’estil…

Vida i obra Feu estudis de física i de filosofia Fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica, on llegí poemes en castellà Ja el 1838 havia traduït al català Gli animali parlanti de Casti, que restà inèdita i s’ha perdut, i aquest mateix any publicà a El Guardia Nacional , amb el pseudònim d’ Un Taberí , una carta en prosa i un romanç en defensa d’un ús públic concret de la llengua catalana El 1839 publicà Llàgrimes de la viudesa , evocació de la mort de la seva esposa en poemes amb influències de la tradició barroca i neoclàssica i amb elements de possible procedència romàntica, i el…