Resultats de la cerca

Nascut a Hondures, visqué part de la seva infància i joventut a Guatemala, on, a la dècada dels anys quaranta, fou el màxim exponent del grup que aglutinà la revista “Acento” El 1944 s’exilià a Mèxic, però pocs mesos després la junta revolucionària guatemalenca el nomenà per a un càrrec en el consulat guatemalenc a Mèxic i el 1953 fou primer secretari de l’ambaixada a la Paz Bolívia Del 1954 al 1956, exiliat, treballà com a secretari de Pablo Neruda en ‘La Gaceta de Chile’ S'establí definitivament a Mèxic el 1956 La seva obra, dispersa i difosa anàrquicament, fou publicada amb el…

Graduat en enginyeria, desenvolupà la seva carrera a l’administració, i del 1991 al 1997 fou viceministre d’economia i el primer director general del Fons Nacional per a la Pau Poc després de concórrer sense èxit a les eleccions presidencials 1999, fundà la Unión Nacional de la Esperanza, i concorregué novament a les presidencials del 2003, en les quals fou novament derrotat per Óscar Berger En els comicis del 2007, obtingué la victòria sobre el general retirat Otto Pérez Molina El seu programa, de centreesquerra, se centra a treure de la marginació la població maia, la lluita…

Inadaptat i forçat a fer vida militar, es destacà per la imaginació, la ironia i el lirisme dels seus poemes, aplegats pòstumament a Poesías 1845

Essent bisbe auxiliar de Guatemala i coordinador de l’Oficina de Drets Humans de l’Arquebisbat ODH, fou assassinat el 26 d’abril de 1998, 48 hores després d’haver presentat un informe sobre les atrocitats de la guerra civil en aquell país L’informe, intitulat Guatemala mai més , revelava que entre les víctimes directes de la guerra hi ha 150 000 morts, 1 milió de refugiats, 50 000 desapareguts, 200 000 orfes i 40 000 vídues En total, 1 440 000 víctimes L’informe responsabilitza l’exèrcit del 90% de les accions, i la guerrilla, del 9,3%, i demana a l’estat que reconegui els fets i les…

Fou el primer president del seu país 1945-50 en el nou període revolucionari instaurat a la caiguda del dictador Jorge Ubico 1944 Introduí profundes reformes democràtiques i practicà una política anticolonialista Arévalo és autor de diverses obres, principalment Guatemala la democracia y el imperio 1954, Fábulas del tiburón y las sardinas 1961 i Anticomunismo en América Latina 1963

Viatjà per Europa i s’establí a París, on estudià les civilitzacions precolombines i fou influït per l’avantguarda El 1930, any que publicà les Leyendas de Guatemala , retornà al seu país, on més tard fundà la Universitat Popular 1942 i s’orientà cap a la diplomàcia Amb El señor Presidente 1946, novella que denunciava la dictadura d’Estrada Cabrera, configurà el món de violència i embrutiment que desenvolupà després a Hombres de maíz 1949, la trilogia Viento fuerte 1950, El Papa verde 1954 i Los ojos de los enterrados 1960, Week-end en Guatemala 1956, El ahijadito 1961, Mulata de tal 1963, El…

Arran de les revoltes d’octubre del 1944 fou empresonat i posteriorment s’installà a Mèxic, on realitzà tota la seva obra D’aquesta cal destacar els reculls poètics Luna Park 1924, Maelstrom 1926, Fez 1926, El sonámbulo 1937, La nube y el reloj 1940, Apolo y Coatlicue 1944, Retorno al futuro 1946, Pequeña historia del Nuevo Mundo 1948 i El hombre y la encrucijada 1950 Seguiren després llibres d’assaigs com Guatemala, las líneas de su mano 1955, La revolución guatemalteca 1955 i Nuevo Mundo 1960 Les seves idees esteticoliteràries són recollides a Perfiles 1964 i Dibujos de ciego 1969 També…

El 1954 ocupà el país i enderrocà el govern d’Arbenz amb el suport dels EUA fou nomenat president i substituí la constitució del 1945 per la del 1956 Dissolgué els partits d’esquerra, neutralitzà els sindicats obrers i suprimí la llibertat de premsa Fou assassinat per un membre de la seva guàrdia

Home astut i illetrat, dirigí la revolta antiliberal contra Morazán i Gálvez 1839 i féu proclamar president Rivera Paz Exercí una dictadura militar sobre Guatemala, que féu separar de les Províncies Unides de l’Amèrica Central Fou president de la república en 1844-48, en 1851, i nomenat a perpetuïtat des del 1854