Resultats de la cerca

Deixeble de piano de Joaquim Malats i d’Enric Granados A l’edat de nou anys realitzà a Barcelona els seus primers concerts Tingué gran èxit en els cicles de la Sala Mozart el 1915, on tocà amb alguns grups de cambra, amb la soprano Mercè Plantada i amb el violoncellista Gaspar Cassadó També feu gires per la resta de la Península, en qualitat d’acompanyant del tenor Josep Palet o la soprano Conxita Badia, i per Europa i Amèrica acompanyant el tenor italià Tito Schipa Fundà a Barcelona l’Academia Albéniz, que més tard portà el seu nom S’establí, a partir del 1940, als EUA, i després, a Xile…

Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o retòrica als seus…

Ja des de l’alta edat mitjana, a mesura que desapareixia el catecumenat i s’estenia el costum de batejar els infants, apareixen texts en forma de preguntes i respostes, com la Disputatio puerorum per interrogationes et responsiones segle IX Foren molt utilitzats els septenaris , resums de doctrina presentada en grups de set elements Tingué també àmplia difusió, a França, l’ ABC des simples gens de Gerson a la fi del segle XV, i a Anglaterra, el Catecisme de Colet La Reforma comportà una gran expansió dels catecismes Luter publicà el Kleiner Katechismus 1529 per a infants, i el seu exemple fou…

Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…

Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…