Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ruda llinosa
Botànica
Planta herbàcia perenne, subllenyosa, de la família de les rutàcies, de 15 a 40 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, alternes, d’inflorescències cimoses, de flors grosses, amb cinc pètals grocs, i de fruits capsulars.
De distribució iberomauritànica, habita prats secs, rosts assolellats i terrenys guixencs
trincola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, amb la rabassa llenyosa, de 20 a 90 cm d’alçària, de fulles linears planes o triquetres, de flors blanques, arranjades en panícula, i de fruits capsulars arrodonits.
És endèmica de la península Ibèrica, on creix en sòls guixencs
gres
gres
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica consolidada per una sorra cimentada per materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos o d’altres.
Les dimensions dels grans són com les de la sorra, i són units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistència a l’erosió La majoria dels grans són de quars, però també hi ha feldespats i mica, com també d’altres minerals Tenint en compte la natura del ciment, hom pot distingir gresos silicis, calcaris, ferruginosos, glauconítics, guixencs i bituminosos Els gresos tenen aplicació per a paviments i per a la construcció en general
gipsòfil | gipsòfila
Geobotànica
Dit de les plantes i de les comunitats característiques dels terrenys guixencs.
Tamarit de Llitera
Vista de la vila de Tamarit de Llitera
© Fototeca.cat
Municipi i cap de comarca de la Llitera, al sector de contacte entre l’alta i la baixa Llitera, accidentat al N per la serra de la Gessa (491 m alt en aquest sector), anticlinal que limita el sector pla (de 200 a 250 m alt), format per capes oligocèniques pròpies de la Depressió de l’Ebre, que ocupa la major part del terme, i és regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit).
La part muntanyosa unes 824 ha és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll i en part, als terrenys guixencs, per espartars, farigola i sàlvia L’agricultura és, amb els serveis, l’activitat bàsica del municipi La superfície conreada total és de 9 657 ha el 87% del terme, de les quals el 12% són dedicades al secà El regadiu ha anat creixent en importància Dels conreus, destaquen els cereals el blat 450 ha el 1991, tradicionalment predominant ha cedit aquest lloc a l’ordi, que ocupa 3610 ha, la majoria de regadiu El blat de moro ocupa 210 ha Les plantes farratgeres…
camforada
Botànica
Mata perenne, de la família de les quenopodiàcies, de tiges prostrades ascendents, pubescents, de 20 a 60 cm, de rizoma gruixut, de fulles petites i linears i de flors verdoses agrupades en espiguetes terminals; viu en els sòls argilosos, calcaris o guixencs, salats, dels indrets més àrids de la regió mediterrània i arriba fins a Turquia i a Rússia central.
Les parts aèries florides eren emprades en infusió com a diürètic
depressió de l’Ebre
Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…
Europa
Vista dels penya-segats del comtat de Devon, a la Gran Bretanya
© Corel Professional Photos
Continent
Continent situat entre els 71° 08´ (al cap Nord) i els 36° de latitud nord (a la Punta Marroquí, al sud de la península Ibèrica) i entre els 9° 31´ de longitud oest (al cap Rock, a Irlanda) i els 67° 20´ de longitud est (al sector polar dels Urals); és l’extrem nord-occidental de l’antic continent.
És separat de l’Àrtic per l’oceà Glacial Àrtic, d’Amèrica per l’oceà Atlàntic, d’Àfrica per l’estret de Gibraltar i per la mar Mediterrània, i és unit a Àsia sense transició hom pren com a divisòria convencional els Urals, la mar Càspia, els rius Emba i Manyč bé que de vegades hom l’ha feta passar per la serralada principal del Caucas, la mar Negra i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels 10522 140 km 2 699285000 h est 1993 La geografia física El relleu i la geologia Europa és el continent més baix, després d’Austràlia Té una altitud mitjana aproximada de 300 m dos terços de la superfície…
Catalunya
País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…