Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Guntram I de Borgonya
Història
Rei de Borgonya i d’Orleans (561-593).
Segon fill de Clotari I, rei dels francs, se'n repartí el reialme amb els seus germans Sigebert I i Khilperic I Combaté els llombards, els bretons i els visigots Malgrat la seva vida privada, poc edificant, l’església el venera com a sant per les seves nombroses donacions
Khildebert II d’Austràsia-Borgonya
Història
Rei franc d’Austràsia (575-595/596) i de Borgonya i Orleans (592/93-595/96).
Fill del rei Sigebert I i de Bruniquilda, fou adoptat pel seu oncle, el rei Guntram I de Borgonya-Orleans, i ambdós lluitaren contra Khilperic I de Nèustria, germà de Guntram I Atacà, sense èxit, la Septimània visigòtica i els longobards En morir Guntram I 592/593, heretà els regnes de Borgonya i Orleans i una part del de París Sembla que morí emmetzinat per la seva tia Fredegunda, vídua de Khilperic I
Sigebert I d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia i de Metz (561-575).
Fill de Clotari I, es repartí el reialme franc amb els seus germans Guntram I i Khilperic I Establí la capital a Metz i lluità sovint contra els àvars El 566 es casà amb Bruniquilda , filla d’Atanagild, rei dels visigots, la qual atià les lluites en el seu germà Khilperic Arribà a conquerir Nèustria, però morí assassinat per dos sicaris de Fredegunda, amant de Khilperic
Khilperic I de Nèustria-Soissons
Història
Rei franc de Nèustria i Soissons (561-584).
Fill de Clotari I i d’Ingunda, hagué d’acceptar la divisió del regne franc amb els seus germans Caribert I, Guntram I i Sigebert I Repudià la seva primera muller, Aldovera, i es casà 566 amb la princesa Galsvinta, filla gran del rei visigot Atanagild, però l’assassinà per tal de poder casar-se 567 amb la seva amant Fredegunda , cosa que provocà una guerra amb Sigebert I, casat amb Bruniquilda , germana de Galsvinta Fredegunda féu matar Sigebert I 575, i Khilperic I fou assassinat durant una cacera Fou despòtic i hostil a l’Església, però també molt culte, i conreà la poesia
Habsburg

Possessions dels Habsburg
© Fototeca.cat
Llinatge feudal, possiblement originari d’Alsàcia, un dels més importants d’Europa, que detingué ininterrompudament el soli imperial des del 1452 fins al 1918.
El nom deriva de la possessió del castell d’Habsburg, construït prop del riu Aare Suïssa pel comte Radbot mort abans del 1045, net del comte Guntram el Ric que vivia l’any 950, considerat el genearca dels Habsburg El comte Werner I d’Habsburg mort el 1096 —fill de Radbot— fou el primer a portar aquest títol El seu besnet, el comte Albert III d’Habsburg el Ric mort el 1199/1200, fou també comte de Zuric i landgravi de l’Alta Alsàcia des del 1186 El comte Rodolf II d’Habsburg mort el 1232, fill d’aquest, adquirí Laufenburg, Schwyz, Uri, Unterwalden i Lucerna, territoris que es repartiren els…