Resultats de la cerca

Liberal, patí la repressió del 1823 Elegit membre de l’Academia Española 1847, fou director de l’Escuela Normal 1854-62 i de la Biblioteca Nacional 1862-75 Escriví drames històrics en vers Gracián Ramírez 1831, Los amantes de Teruel 1837, un gran èxit escènic, La jura de Santa Gadea 1845, etc També conreà la comèdia — La redoma encantada 1839—, el sainet — La visionaria 1840— i la poesia — Fábulas 1843— Traduí obres de Voltaire i Molière i féu edicions crítiques de Lope de Vega, Tirso de Molina, Alarcón i Calderón

Molt influït pel Duque de Rivas, García Gutiérrez, Hartzenbusch, Monti i Manzoni, l’interès de la seva producció està principalment en el sentit nacional que reflecteix el moment històric que li tocà de viure Entre els seus poemes destaca Profecía de Guatimoc , i entre les obres dramàtiques, La Capilla 1837 i Muñoz, visitador de México 1838

Vida i obra Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana es relacionà amb Hartzenbusch i traduí l’alemany Echegaray, Núñez de Arce, Bretón de los Herreros, Valera i Tamayo y Baus i catalana Interessat per la Renaixença, el 1890 publicà un recull acumulatiu, més que no pas selectiu, de poemes, només en la versió alemanya Catalanische Troubadoure der Gegenwart , ‘Poetes catalans d’avui’, 1890, que n’inclou de Costa i Llobera, Guimerà, Rubió i Ors, Frederic Soler, Verdaguer i Balaguer, del qual traduí també Lo…

Vida i obra Fill del marquès de Villena Pere de Villena i d’Arenós , i de Joana, bastarda d’Enric II de Castella Orfe de pare des de petit, fou educat pel seu avi matern, Enric II de Castella Fou comte de Cangas i de Tineo 1398 i mestre de l’orde de Calatrava 1404-14, i s’intitulà Marquès de Villena Home d’una gran cultura, aviat tingué fama de bruixot pels seus estudis d’alquímia, astrologia, etc escriví un Tractado del aojamiento o fascinología , i a la seva mort la seva important biblioteca fou parcialment cremada per ordre de Joan II de Castella Es relacionà des de molt jove amb els reis…

L’interès per la vida i l’obra de Cervantes es fonamenta en la fama universal del Quixot , i ha generat un cúmul d’estudis que van des d’aportacions crítiques de gran rigor fins a brèvols treballs apologètics o pamfletaires d’afeccionats A part les edicions castellanes, les traduccions i algunes referències i testimonis contemporanis Nicolás Antonio, Tirso de Molina, hom no pot parlar amb propietat de cervantisme al s XVII Al s XVIII, en canvi, ja apareix un nivell crític i erudit entorn del Quixot , que esdevé un clàssic i que és comparat amb Homer i Virgili El 1773 Gregori Maians i Siscar…

Consta de 3730 versos distribuïts en sèries monorimes assonants, de mida variable —amb predomini de versos de 14 síllabes— i dividits en dos hemistiquis ben marcats Narra en tres parts El destierro, Las bodas i La afrenta de Corpes el darrer període de la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid 1043-99, quan, desterrat per Alfons VI de Castella, estengué el domini castellà fins al Regne de València A la segona part, el Cid, tornat a Toledo i perdonat pel rei, concerta el casament de les seves filles, Sol i Elvira, amb els infants de Carrión la cerimònia s’escau a València A la tercera part, d…

La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor

Més específicament, hom circumscriu aquest terme a la literatura en castellà produïda dins l’Estat espanyol mentre que considera a part les literatures argentina, mexicana, colombiana, etc produïdes dins l’àrea de parla castellana de l’Amèrica Llatina Edat mitjana La literatura medieval castellana tingué unes característiques molt definides, originades per la situació política especial de la Reconquesta, per l’existència d’uns forts corrents de transmissió oral i joglaresca, per la coexistència amb estructures culturals orientals, principalment àrabs, i per una forta influència francesa a…