Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
desconcòrdia
Manca de concòrdia entre coses que haurien d’ésser concordes.
reticència
Dret civil
Delicte consistent a callar en un contracte coses que haurien determinat condicions diverses del mateix contracte.
En el cas d’un contracte d’assegurança, la reticència de l’assegurat sobre l’abast i la natura del risc en comporta l’anullament
tafanejar
Exercir algú la seva curiositat en coses que no li haurien d’importar, en afers d’altri.
hikse
Història
Títol que designà una classe de governants que prevalgué a Egipte durant el Segon Període Intermedi, del 1720 al 1567 aC.
Deriva de la veu egípcia hika khasut cap dels països estrangers i s’aplica també, per extensió, als seus seguidors L’origen d’uns i d’altres és objecte de controvèrsia conjunt de pobles semites que haurien emigrat a Egipte des del sud de Palestina hurrites invasors conglomerat de gents, en especial semites, que s’haurien infiltrat pacíficament en el delta població mig egípcia i mig semítica del delta oriental caps bàsicament asiàtics que haurien substituït els egipcis, etc Hom tampoc no sap si existeix una relació entre aquests hikses i els hika khasut…
hipàl·lage
Retòrica
Figura característica del llatí clàssic, que consisteix en un bescanvi de construcció entre dos termes.
A Istius amicitiae oblivionem mandavisti per exemple, hom ha bescanviat els complements del verb, que haurien d’ésser amicitiam oblivioni ‘deixaré en l’oblit l’amistat d’aquest’
arrendament financer
Economia
Dret mercantil
Contracte mitjançant el qual un intermedari financer adquireix un bé d’equip, capital productiu, vehicles o immobles, i en cedeix l’ús a una empresa que el lloga mentre dura el contracte.
Els béns objectes de lísing haurien de ser per ús industrial, quedant exclosa la utilització particular d’aquesta operació financera A la finalització del contracte es pot adquirir el bé per un valor residual prefixat, renovar el contracte o tornar el bé a la societat arrendadora
cercle cultural
Antropologia
Concepte desenvolupat els anys trenta pels etnòlegs F. Graebner i W. Schmidt, comparable al d’àrea cultural, per bé que d’un abast molt més ampli, mitjançant el qual es classifiquen les diferents cultures a partir d’analogies i diferències constatades en objectes i institucions.
D’aquesta classificació en resulten uns cercles Kreise amb una sèrie de trets culturals diferenciadors, i a partir dels quals s’haurien originat tot un conjunt de cultures que presenten el mateix tipus de desenvolupament cultural difusionisme Aquesta teoria ha gaudit d’una forta acceptació a Europa i en el món missional catòlic
Sant Esteve de Perabella
Monestir
Monestir de tradició pactista visigòtica, situat en una cova en el camí de Balestui, al municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Peramea.
Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri
regulació automàtica
Tecnologia
Correcció o ajust automàtic de les temperatures, pressions, intensitat i tensió de corrents elèctrics, velocitats d’òrgans mecànics, cabals de fluids, etc.
Per tal de poder establir una regulació automàtica cal installar un detector, un emissor i un servomotor, de manera que les magnituds físiques que hom vol regular són detectades i mesurades pel detector, òrgan sensible a aquelles magnituds, comparades amb el valor que haurien de tenir per l’emissor, i el servomotor, en funció de la diferència comprovada, actua en el sentit de corregir l’anomalia
Narcís Pascual i Sala
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i decorador.
Deixeble de l’Acadèmia de Nobles Arts de Barcelona Casat amb la filla de Joan-Carles Panyó, s’installà a Olot A causa de la guerra carlina 1834 es traslladà a Barcelona Un any després de la mort del sogre s’incorporà a la direcció de l’Escola de Dibuix d’Olot Josep Berga i Joaquim Vayreda afirmen que no haurien estat pintors sense el seu alliçonament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina