Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Hecateu
Mitologia
Logògraf grec.
Seguidor d’Anaximandre, participà activament en la revolta dels jonis contra Pèrsia 499-494 aC Llargs i freqüents viatges enriquiren la seva imatge del món Hom coneix només uns fragments de les seves obres Περίοδος γῆς on descrivia la Terra i traçà un planisferi que adoptava la concepció oriental d’Anaximandre d’un disc rodejat per l’oceà i un tractat sobre les genealogies mítiques, on intentà d’elaborar una interpretació racionalista dels mites, les tradicions i les creences
sordó | sordona
Història
Individu d’un poble preromà que ocupava el Rosselló.
No es poden fixar amb precisió els límits del seu territori se situen entre els indigets de l’Empordà, al sud, i els elísics del Narbonès, al nord Són considerats ibèrics o iberitzats, i la cultura material coneguda per les excavacions els situa al costat dels altres pobles ibèrics de Catalunya, bé que Hecateu els considera lígurs Els dos nuclis urbans més destacats del territori dels sordons eren Iliberris Elna i Ruscino Castellrosselló
Heròdot
Historiografia
Historiador grec.
Es proposà de rectificar les obres dels logògrafs, sobretot les d' Hecateu , massa tolerants amb l’admissió d’elements fabulosos o novellescs D’acord amb els conceptes jònics de l’enquesta ιστορίη i de la contemplació personal φεϖρίη, visità tot el món conegut a la seva època i amb les experiències adquirides redactà les Històries , nou llibres, escrits en dialecte jònic, que començaren essent uns tractats de geografia, història i costums dels diferents països i continuaren amb l’estudi de les guerres mèdiques i llurs protagonistes En aquest punt, aportà a la història el concepte…
ilaraugat | ilaraugata
Prehistòria
Individu d’un poble ibèric, citat només per Hecateu.
Hom suposa que és una transcripció diferent del nom dels ilergets
Kromyoûssa
Illa
Nom grec d’una illa pròxima a Ibèria, segons Hecateu, que els historiadors han identificat amb Mallorca o bé amb Menorca.
Melussa
Nom d’una illa pròxima a Ibèria, segons Hecateu, que els historiadors moderns han identificat, uns amb Menorca i altres amb Mallorca.
esdet | esdeta
Història
Individu d’un poble citat només per Hecateu (s VI aC) com un dels pobles ibèrics del País Valencià, del qual sembla que ocupava una gran part.
L’opinió més corrent és que es tracta d’un sinònim variant d' edetà
Crabasia
Història
Ciutat ibèrica esmentada per Hecateu (cap al 500 aC) la qual hom relaciona amb el Crabrasiae iugum
(‘cap de Crabrasia’), esmentat per Aviè, que algú ha identificat hipotèticament amb la muntanya del castell de Morvedre.
literatura grega
Literatura
Literatura en llengua grega produïda dins l’àrea cultural del país hel·lènic.
Comprèn tres períodes clarament diferenciats l’antic, el medieval o bizantí i el modern Literatura antiga Hom sol dividir la literatura grega antiga en tres èpoques arcaica, clàssica i hellenística Època arcaica Dins el període comprès entre les primeres manifestacions literàries i l’època de màxima florida de les lletres ateneses del segle VIII fins al començ del V aC, cal distingir-hi tres moments bàsics el primer, exclusivament èpic el segon, que marca l’aparició de la poesia lírica i que cal dividir en dos subperíodes separats pel moment de crisi que ateny la poesia vers el 530 aC i que…
Illes Balears

Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…