Resultats de la cerca

Fou un nen prodigi als sis anys ja actuava en espectacles Del 1934 al 1936 tocà a la banda d’Isham Jones i quan aquest es retirà fundà la seva pròpia orquestra, amb la qual tingué un gran èxit comercial La seva millor època correspon al període 1944-46, en què per l’accent i el swing que tenia era l’orquestra blanca que més s’acostava a les negres L’orquestra va destacar per l’extrema subtilitat amb què usà els saxofons En aquest sentit fou pionera en la combinació de tres saxofons tenors i un de baríton

Amb Nyinger 1907 inicià el seu renom Si la seva obra primerenca delata interès per la vida amable i deseixida, progressivament s’anà interessant pels seus misteris Traductor de Heine, del qual rebé un influx important, escriví encara, entre altres obres, Kjærtegn ‘Moixaines’, 1916, Høtens lyre ‘Lira tardoral’, 1931 i Filomele 1942

Estudià a Stanford, Göttingen i Montpeller Doctor en ciències naturals Herboritzà per diversos països d’Amèrica, Europa i Àfrica del Nord Entre els seus treballs ressalta la Flora balearica Montpeller 1921-23, obra indispensable per al coneixement de la vegetació de les Illes

De jove, en fracassar el negoci del seu pare, deixà els estudis i es féu mariner viatjà molt i arribà a conèixer a fons la vida marinera Fruit de les seves experiències foren les noveles Typee 1846, Omoo 1847 o Moby Dick 1851, la més coneguda, sobre la recerca aferrissada de Moby Dick, la balena blanca, per part del capità Achab sobre aquest tema John Huston dirigí un film el 1956 Escriví encara Billy Budd publicada pòstumament el 1924 —en la qual es basà l’òpera homònima de B Britten 1951, contes i poemes El conjunt de la seva obra, especialment Moby Dick i Billy Budd , és un dels cims del…

El seu interès se centra en la definició arquitectònica dels espais públics, amb una especial sensibilitat pels aspectes socials i assistencials Entre els seus projectes es troben nombrosos equipaments dedicats a l’ensenyament, com l’escola Montessori, a Delft 1966-70, les escoles Apolo, a Amsterdam 1983, i centres que combinen la docència amb la programació d’espectacles, com el Centre de Música Vredenburg, a Utrecht 1978 un centre teatral a la Haia 1993 biblioteques, com la de Breda 1993, i edificis institucionals, com el Central Beheer, a Appeldorn 1968-72 i el Ministeri de Benestar i…

Director de l’Institut Nacional d’Arquitectura i Arts Decoratives de Brusselles i fundador de l’Institut Superior d’Art Dramàtic que avui porta el seu nom Fou conseller privat artístic i científic dels reis AlbertI i Leopold III Com a director d’escena, elaborà experiments avantguardistes d’una gran importància per al teatre flamenc Cal destacar, en el teatre, De vertraagde film ‘La pellícula retardada’, 1922 i De man zonder lijf ‘L’home sense cos’, 1925, i les novelles Maria Speermalie 1940 i Het gevecht met de engel ‘El combat amb l’àngel’, 1952

Abandonà la carrera d’actor per tal de dedicar-se al periodisme literari Els seus articles foren aplegats a Realism og Realister ‘Realisme i realistes’, 1879 i Kritiske studier ‘Estudis crítics’, 1880 Autor de contes i novelles, evolucionà, sota la influència de Jonas Lie, d’un naturalisme inicial a un impressionisme afectat i decadentista Destaquen les novelles Haabløse Slaegter ‘Generacions desesperades’, 1880 i Tine 1889 i el recull de contes Stille Eksistenser ‘Existències tranquilles’, 1886, on destaca Ved Vejen ‘En el camí’

Es distingí de la seva generació la del 80, esteticista, pel seu compromís polític Conreà una poesia sensitivista que arribà fins a les possibilitats límits de la llengua i intentà de crear una poesia èpica socialista Les seves obres principals són Mei ‘Maig’, 1889 i el recull Pan 1912 Fou un teòric marxista de tendència esquemàtica i doctrinària Traduí Spinoza

Conreador de diversos gèneres literaris, ha estat l’introductor del realisme màgic en les literatures flamenca i neerlandesa, i les seves obres palesen sovint la confrontació entre el somni, la poesia i la realitat Cal destacar-ne De man die zijn haar kort liet knippen ‘L’home que es deixà tallar els cabells’, 1948 versió cinematogràfica d’A Delvaux, 1965 Lago Maggiore 1957, Als Kantwerk aan de kin ‘Com obra de punta a l’horitzó’, 1964 El seu conte De trein der traagheid ‘El tren de la lentitud’, també fou portat al cinema per A Delvaux Un soir, un train , 1968