Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
caloplacals
Micologia
Ordre de discolíquens caracteritzats per les espores, gairebé sempre polariloculars, i els conidiòfors, endobasidiats.
Comprèn dues sèries de famílies, una amb espores hialines caloplacàcies i telosquistàcies i l’altra amb espores fuliginoses buelliàcies i fisciàcies
cilindroma
Patologia humana
Tumor d’evolució lenta constituït per cordons epitelials anastomitzats en forma de xarxa.
Aquests tumors segreguen substàncies mucoses i hialines, que es dipositen en cavitats cilíndriques o bé en l’espai situat entre l’epiteli i l’estroma
ascòspora
Botànica
Espora pròpia dels ascomicets, produïda a l’interior d’un asc.
Les ascòspores són sempre de mida relativament grossa i, típicament, són ellíptiques i hialines Poden esdevenir pluricellulars, brunes i de formes variades especialment entre els líquens
diaportals
Botànica
Ordre d’ascomicets pirenomicets, típicament ascohimenials, que presenten ascs amb anell quitinoide i espores hialines.
El gènere més comú és Valsa , que viu en salzeredes i pollancredes sobre fusta en descomposició
caloplacàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les caloplacals que comprèn líquens crustacis, especialment calcícoles o corticícoles, amb espores hialines, sovint de coloracions groguenques o vermelloses (presència de parietina).
Caloplaca , crustaci, conté més de 400 espècies Fulgensia , lobulat al marge, sol ésser terrícola
efèmera
Efèmera
© Fototeca.cat
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels efemeròpters
, de la família dels efemèrids, d’ales hialines amb venes tacades de bru i larves aquàtiques que viuen ensorrades en el fang dels rierols.
Comprèn unes 20 espècies, quatre de les quals es fan als Països Catalans E vulgata , d’uns 14-22 mm, és la més corrent
pezizals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse dels discomicets integrat per fongs d’esporocarps en forma de plat o de copa, o proveïts de cama i capell; d’ascs operculats i d’ascòspores hialines, unicel·lulars i uniloculars.
Només en pocs casos fan conidis Són sapròfits i es fan en terra humífera, en places carboneres, sobre fusta en descomposició i sobre fems Comprèn, entre altres, les famílies de les helvellàcies i de les pezizàcies Pezizals més destacades Acetabula sp bocabadat Acetabula leucomelas bocabadat negre Acetabula vulgaris bocabadat bru Aleuria vesiculosa cassoleta groga Disciotis venosa cassoleta venosa Galactinia badia cassoleta bruna Gyromitra sp giromitra Gyromitra esculenta bolet de greix Helvella sp helvella , orella de gat, orella de moix Helvella crispa orella de gat blanca Helvella…