Resultats de la cerca

El primer hidroavió d’utilització pràctica fou construït el 1911 per Glenn Curtis als EUA Durant la Primera Guerra Mundial els hidroavions foren emprats en operacions marítimes d’observació i salvament i de bombardeig, sobretot per l’exèrcit britànic El període d’entreguerres fou el de més fort desenvolupament tècnic dels hidroavions No obstant això, la dificultat de flotació dels grans aparells i el desenvolupament de portaavions relegà l’hidroavió a segon terme El darrers avenços en hidrodinàmica, però, li han obert noves possibilitats tècniques

El 1921 inicià estudis de pilot d’aviació a Le Bourget París Es decantà, però, pels hidroavions i continuà els estudis a Sesto Calende, Lago Maggiore Itàlia Fou el primer pilot d’hidroavió dels Països Catalans Durant un breu temps participà en la línia aèria de correu Aereo Marítima Mallorquina, que feia el trajecte de Palma Mallorca a Barcelona Suspesa aquesta, fundà una escola d’hidroavions a Portocolom Mallorca En tancar-se l’Escola d’Aviació, el 1923 feu una volta a la península Ibèrica en hidroavió, amb un recorregut d’uns 4000 quilòmetres, en companyia de Jordi…

Treballà a l’empresa Pujol, Comabella i Companyia i obtingué el títol de pilot el 1919 al Prat de Llobregat Aquell mateix any féu, a Sabadell, amb Canudas, els primers aterratges a Catalunya fora d’un aeròdrom i el primer vol de nit efectuat a la península Ibèrica El 1920 formà un grup de treball aeri amb Montesa i Trilla, i feren demostracions per les comarques A Mallorca promogué la creació d’una societat, l’Aeromarítima Mallorquina, per a establir un correu aeri amb Barcelona, societat de la qual fou director obtingué el títol de pilot d’hidroavió a Itàlia Morí uns quants dies…

La rampa era remolcada per popa l’hidroavió hi pujava pels propis mitjans, i era hissat, tot seguit, a bord del vaixell

Fou el precursor de l’aviació francesa L’any 1906 ideà un model de biplà amb flotadors que constituí el primer hidroavió L’any 1908 fundà, amb el seu germà, Charles Voisin Lió 1882 — Corselles 1912, un taller a Billancourt, on es dedicà a la construcció de diversos models d’avions, que experimentà aquest darrer, pilot famós A partir del 1918 abandonà la construcció d’avions i dedicà els tallers i l’experiència a la fabricació d’automòbils, camp en el qual aconseguí una gran fama i un gran prestigi

Com a ciclista, obtingué el títol oficiós de campiona del món de velocitat a Oostende Flandes el 1897 i el 1898 El novembre del 1910 esdevingué la primera aviadora belga, i la quarta a tot el món, que obtingué la llicència de pilot d’avionetes El 12 de febrer de 1911 protagonitzà el primer vol femení a Catalunya, i a l’Estat espanyol, a l’aeròdrom de Can Tunis, a Barcelona El 1912 fou la primera dona que pilotà un hidroavió Fou guardonada amb la Legió d’Honor 1913, la distinció francesa més elevada

Ingressà a l’aeronàutica militar 1920 i, ascendit a comandant, el 1926, amb l’hidroavió “Plus Ultra”, travessà l’Atlàntic des de Palos de la Frontera a Buenos Aires i establí un rècord de distància S'oposà a la monarquia, i en ésser proclamada la República fou nomenat director general d’aeronàutica, però fou destituït perquè féu costat als anarquistes andalusos 1931 Fou diputat per Barcelona en la candidatura de l’Esquerra Catalana en les eleccions a l’assemblea constituent de la República juny del 1931, però s’uní a l’aixecament del 18 de juliol de 1936, actuà com a pilot…

Començà treballant amb von Zeppelin en la construcció de dirigibles, però poc abans de la Primera Guerra Mundial fundà la firma Dornier de construcció aeronàutica Entre les realitzacions més destacables d’aquesta hi ha l’hidroavió gegant DO-X 1929, capaç de transportar 169 passatgers, rècord que no fou superat fins vint anys després Durant la Segona Guerra Mundial, la firma dissenyà diferents models d’avió, de reconeixement, de salvament i de combat Reorganitzada la firma Dornier després de la Segona Guerra Mundial, enginyà el DO-25 1955 i el DO-27 1956, primers avions alemanys…

S’inicià el 1968 amb la publicació del poemari Ciutat de l’horabaixa , però tota la seva obra posterior és exclusivament narrativa L’amagatall de guipur 1976, premi Ciutat de Manacor, Uns cabells mortalment obscurs 1978, Villa Coppola 1985, premi Ciutat de Palma de novella 1984, Una moda fresqueta 1991, Quan venia l’esquadra 1994, premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, Massa vi per a un sol calze 1994, premi de novella breu Ciutat de Mollerussa, Canvi de perruqueria i altres misèries 1995,  Quaranta anys no són res 1997 i Una altra vida  2012 En alguna obra utilitzà el pseudònim Loleta…

Ingressà a l’Academia de Infantería el 1896, i el 1925, després d’intervenir en el desembarcament d’Alhucemas Marroc, fou ascendit a general Implicat en l’aixecament de Sanjurjo per l’agost del 1932, posteriorment Gil Robles el nomenà director general d’aeronàutica, inspector general d’aviació militar i magistrat de la sala sisena del Tribunal Suprem Pel febrer del 1936 fou designat comandant militar de les Balears Hi preparà l’aixecament, i la Junta Suprema de la conspiració li assignà, en un principi, l’encapçalament del sollevament a València, però ell preferí i convencé Mola encarregar-se…