Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
hipotèrmia
Patologia humana
Disminució de la temperatura corporal per sota de la normalitat (inferior a 35°C).
Les temperatures inferiors als 29°C, encara que accidentals, són difícilment compatibles amb la vida
Álvaro Enrigue
Literatura
Escriptor mexicà.
Professor a la Universidad Iberoamericana de Mèxic, on fou professor, es doctorà a la Universitat de Maryland EUA Fou editor literari del Fondo de Cultura Económica Debutà el 1995 amb la novella La muerte de un instalador , guardonada amb el premi de Primera Novela Joaquín Mortiz, i que ha estat considerada una de les novelles mexicanes més importants del segle XX Seguiren Virtudes capitales 1998, El cementerio de sillas , 2002, el volum de narracions Hipotermia 2006, Vidas perpendiculares 2008 i Decencia 2011 L’any 2013 obtingué el premi Herralde de novella amb Muerte súbita 2013
cannabisme
Patologia humana
Estat produït pel fet de fumar o ingerir resines contingudes en flors i fulles del cànem, anomenades comunament haixix o marihuana, un dels principis actius més importants de les quals és el delta-9-tetrahidrocannabinol.
Segons la dosi i l’estat psíquic del subjecte es poden ocasionar situacions d’eufòria, allucinacions plaents sovint eròtiques, sensació d’allargament del temps, sensació d’embriaguesa i també estats de confusió i ansietat i, inclusivament, deliris i exacerbacions de malalties mentals preexistents com l’esquizofrènia Pot alterar-se la coordinació psicomotriu i ésser afectada la conducció de vehicles i el maneig de màquines la memòria minva i l’aprenentatge s’alenteix A tot això poden afegir-se alteracions vegetatives com hipotensió, hipotèrmia, bradicàrdia i depressió respiratòria…
transfusió
Operació que consisteix a fer passar un líquid, especialment sang (transfusió sanguínia) o alguns dels seus derivats, com ara el sèrum, el plasma, fraccions globulíniques, etc, d’un donador a un receptor, directament o indirectament, a través d’una injecció endovenosa per tal de tractar determinades afeccions, com ara anèmies importants, xoc, etc.
En el cas d’una transfusió sanguínia i per tal d’evitar els accidents posttransfusionals, cal fer estudis previs del donador i del receptor , amb tipificació de grups i detecció d’aglutinines prova encreuada, i emprar un utillatge adequat Els accidents més importants són per incompatibilitat dels grups, per administració de sang en mal estat o de sang infectada Uns altres tipus d’accidents són deguts a la forma d’administració i a les substàncies incorporades en el procés d’extracció i conservació de la sang transfusió excessiva en els malalts de cor o de ronyó, embòlia gasosa pel fet de…
congelació
Patologia humana
Lesió produïda per l’acció del fred sobre l’organisme.
La congelació és afavorida per causes de tipus ambiental neu, vent, humitat, etc o orgànic etilisme agut, desnutrició, xoc, etc L’acció del fred intens pot donar lloc a lesions locals poc o molt extenses o bé a un quadre d’hipotèrmia, anomenat síndrome general de congelació Les lesions locals provocades pel fred poden ésser classificades en congelacions de primer, de segon i de tercer grau La congelació de primer grau es manifesta per una vasoconstricció amb pallidesa cutània i sense dolor, seguida d’una vasodilatació amb pruïja La congelació de segon grau es caracteritza per l’…
Josep Maria Caralps i Riera
Metge cirurgià.
Fill d’ Antoni Caralps i Massó i germà d' Antoni Caralps i Riera Es llicencià el 1965 per la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en cirurgia toràcica com a resident a la Ciutat Sanitària de Terrassa 1965-67, on amb el seu pare dugué a terme els primers trasplantaments experimentals de cor i cor-pulmó en animals en condicions d’hipotèrmia profunda Posteriorment amplià estudis al Maimonides Medical Center de Nova York 1967-71 Instructor clínic de cirurgia a la State University de Nova York 1971-72, resident de cirurgia vascular a la Universitat d’Illinois, Chicago 1972 i…
Josep Maria Gil-Vernet i Vila

Josep Maria Gil-Vernet i Vila
Medicina
Metge, fill de Salvador Gil i Vernet.
Acabà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona el 1946 i es doctorà per la Universitat de Madrid el 1951 Deixeble directe del seu pare en l’ especialitat urològica , amplià estudis a l’estranger, on aprengué les tècniques d’urologia més modernes, que aplicà en tornar a Catalunya El 1972 fou nomenat catedràtic numerari d'urologia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector els anys 1973-80 i més tard nomenat professor emèrit 1988 El 1994 exercí la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona Els seus cursos internacionals d’urologia tingueren també ampli ressò…