Fill d’Antoni Caralps i Massó i germà d'Antoni Caralps i Riera. Es llicencià el 1965 per la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en cirurgia toràcica com a resident a la Ciutat Sanitària de Terrassa (1965-67), on amb el seu pare dugué a terme els primers trasplantaments experimentals de cor i cor-pulmó en animals en condicions d’hipotèrmia profunda. Posteriorment amplià estudis al Maimonides Medical Center de Nova York (1967-71).
Instructor clínic de cirurgia a la State University de Nova York (1971-72), resident de cirurgia vascular a la Universitat d’Illinois, Chicago (1972) i cap de residents a la Universitat Loyola de Chicago (1973-74), el 1974, juntament amb Alexandre Arís inicià la Unitat de Cirurgia Cardíaca a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, de la qual fou cap fins el 1991. Des del 1995 i fins a la seva jubilació fou el responsable de la Unitat de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital Quirón de Barcelona.
El 1984 feu el primer trasplantament de cor reeixit a l’Estat espanyol i el 1987 dugué a terme el primer trasplantament de cor en un malalt amb insuficiència renal, que més tard fou també trasplantat de ronyó.
Cofundador de l’European Association for Heart Transplantation (1987), en fou el primer president fins el 1991. El 1994 fou designat Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.