Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
histèria
Neurosi complexa que pertorba tant els processos psíquics com els motors, sensorials, vegetatius o d’altres.
Actualment, des d’un punt de vista psiquiàtric i psicològic, es tendeix a utilitzar en lloc del mot histèria els termes trastorn de conversió o de dissociació No té una causa orgànica o patològica coneguda, i entre les alteracions que hi són associades poden esmentar-se diversos tipus de somatització com ara les convulsions, la paràlisi o la catalèpsia, entre les alteracions motores, i la hiperestèsia, l’anestèsia i les allucinacions, entre les sensorials Tots aquests fenòmens poden ésser provocats per suggestió o autosuggestió El terme prové del grec ὑστέρα ‘úter’ i reflecteix l’antiga…
histerisme
Histèria.
histèric | histèrica
Afectat d’histèria.
Vishvambhara Mishra Chaitanya
Religions orientals
Místic i reformador hindú, fundador d’una secta vaiṣhṇava (vixnuisme) molt popular a Bengala i Orissa.
Propagà una devoció extremament emotiva envers Krixna que provocava una excitació i una histèria religioses indescriptibles
automatisme
Psicologia
Execució de diferents actes sense la intervenció de la voluntat.
Els actes efectuats d’una manera automàtica poden ésser conseqüència dels reflexos o d’un aprenentatge En alguns estats psicopatològics histèria, epilèpsia el malat pot dur a terme activitats complexes, habitualment voluntàries, com a simples automatismes automatisme mental
antihistèric
Que és bo contra la histèria.
autoscòpia
Al·lucinació en què hom percep la imatge del propi cos.
S'acompanya d’una sensació angoixosa de desdoblament de la personalitat i s’observa amb una certa freqüència en la histèria i els estats de confusió mental Les autoscòpies més parcials on l’individu creu veure i sentir òrgans o regions del seu cos són conseqüència de trastorns de l’esquema corporal provocats per causes neurològiques En les intoxicacions per agents allucinògens s’acostumen a presentar autoscòpies
Hippolyte Bernheim
Psiquiatria
Psiquiatre francès.
Essent professor agregat de la facultat de medicina d’Estrasburg 1868 se sentí atret pel mètode hipnòtic de Liébeault, amb qui creà l’escola psicològica de Nancy, oposada a l’escola neurofisiològica de París en certes qüestions, entre les quals la teoria sobre la histèria es una de les més importants Escriví De la suggestion et de ses applications à la thérapeutique 1886 i Hypnotisme, suggestion, psychothérapie Études nouvelles 1981
Joseph Babinski
Metge francès, d’origen polonès, professor a la Salpêtrière de París; tingué una activitat fonamental en el desenvolupament de la neurologia moderna.
Els seus treballs més importants són relatius a la fisiopatologia del cerebel 1892, a la significació de la histèria i a l’estudi del reflex d’extensió dels dits del peu, a causa d’un estímul a la planta, en comptes de la resposta clàssica de flexió signe de Babiński La seva publicació més coneguda és Sur le réflexe cutané plantaire dans certaines affections du système nerveux 1986
ceguetat
Oftalmologia
Privació o pèrdua del sentit de la vista.
Pot ésser congènita , deguda a malformacions embrionàries o malalties oculars del període fetal, i adquirida , a conseqüència de lesions oculars traumatismes, tracoma, conjuntivitis blennorràgica del nounat, ceratitis greus, cataractes, glaucoma, despreniments de retina, etc, de les vies nervioses cerebrals per on transcorren els estímuls visuals, dels centres visuals situats al còrtex cerebral tumors, etc, o de malalties i intoxicacions generals diabetis, nefritis, intoxicació tabàquica greu, etc També hi ha ceguetats funcionals histèria, etc