Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
illots de Langerhans
Biologia
Anatomia
Grups de cèl·lules ovals o esfèriques, que es troben escampades en el pàncrees dels vertebrats, la funció més important dels quals és la producció d’insulina.
Foren descrits histològicament pel metge patòleg alemany Paul Langerhans 1847-88
oligodendroglioma
Medicina
Tumor que creix en les cèl·lules de l’oligodendròglia.
Representa el 5% dels gliomes i histològicament és benigne per tant, el seu pronòstic és bo
hemangioblastoma
Medicina
Tumor quístic del sistema nerviós central format per vasos i endoteli amb molt poc teixit intersticial.
Histològicament és benigne i els símptomes depenen de la localització i de les estructures nervioses que pugui comprimir
endoteli
Biologia
Teixit intern de les seroses, de l’aparell circulatori i de les cavitats sinovials compost de cèl·lules planes, poligonals i disposades en forma de mosaic.
Algunes d’aquestes cèllules són especialment adaptades per a la fagocitosi L’endoteli es diferencia de l’epiteli, bé que histològicament hom els classifiqui junts, perquè té origen endodèrmic
paratiroide
Anatomia animal
Cadascuna de les tres o quatre glàndules endocrines, de color groguenc i d’uns 6 mm de diàmetre i uns 35 g de pes, situades en íntima relació topogràfica amb la cara posterior dels lòbuls de la tiroide.
Són d’origen endodèrmic i histològicament es componen de dos tipus de cèllules epitelials, les principals, secretores de parathormona, i les oxífiles La funció principal d’aquestes glàndules és la regulació del metabolisme fosfocàlcic, per l’acció de la parathormona
flor
Tecnologia
Capa superior del derma de la pell d’un animal que apareix quan ha estat depilada i l’epidermis ha estat eliminada.
L’estructura de la flor és formada per fibres molt més fines i compactes que l’epidermis el constituent principal és el collagen, i hom hi troba també alguns teixits Histològicament, la capa de flor rep el nom de capa hialina , i s’hi insereixen les beines del pèl i les glàndules sudorípares i sebàcies La flor presenta un dibuix natural, el gra , característic de cada espècie i format per un conjunt de protuberàncies i de porus
malaltia de Paget
Patologia humana
Osteodistròfia fibrosa hipertròfica d’evolució crònica i d’etiologia desconeguda, caracteritzada per un quadre anatomicoradiològic que afecta alguns ossos (la pelvis, el sacre, el fèmur, la columna lumbar, el crani, etc.).
Histològicament hi ha canvis destructius o osteoclàstics, fenòmens reparatius o osteoblàstics i esclerosi òssia El conjunt d’aquestes anomalies dóna la imatge radiològica d’un os en forma de mosaic Clínicament pot ésser asimptomàtica durant tota la vida o bé manifestar-se per dolors intensos amb signes inflamatoris locals, deformitats òssies importants cap gros, cifosi dorsal, cames arquejades, etc, fractures espontànies, degeneració sarcomatosa, insuficiència cardíaca i símptomes neurològics, com ara compressió medullar, hipertensió cranial, sordesa i atròfia òptica…
tiroide
Dibuix esquemàtic de la localització de la tiroide i de les glàndules paratiroires
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula de secreció interna dels vertebrats, difusa o imparella, derivada de l’aparell digestiu i originada com a evaginació mitjana de la faringe.
Hom la considera homòloga a l’endostil dels urocordats En l’home és situada a la part inferior i anterior del coll, formada per una part mitjana, estreta i prima, anomenada istme , i dos lòbuls laterals, de forma de piràmide triangular de base inferior, situats davant la laringe i la tràquea i en relació amb el paquet vasculonerviós del coll En conjunt té forma de H L’istme té una prolongació cap a dalt, denominada piràmide de Lalouette La tiroide deriva embriològicament de l’epiteli faringi i de les bosses faríngies laterals i és un òrgan tou i de color gris rosat que, en l’adult, pesa de…
fungositat
Patologia humana
Conjunt d’excrescències toves, friables i molt vascularitzades, formades histològicament per teixit de granulació, que es poden presentar sobre la pell o les mucoses o en les parets de conductes o cavitats.