Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
honors
Manifestació de reconeixement de la vàlua, els mèrits, el poder, etc, d’algú.
honors militars
Militar
Cerimonial que hom efectua per a retre homenatge a algú, seguint el protocol militar.
pompes fúnebres
Conjunt de cerimònies i honors que acompanyen un difunt al cementiri.
passar revista
Militar
Passar, una autoritat o personatge, davant les tropes que li reten honors.
Alfred Aragó
Pintura
Pintor rossellonès; fill del científic Francesc Aragó.
Deixeble de Paul Delaroche i d’Ingres Cultivà la pintura d’història amb estil acadèmic Fou cobert d’honors i càrrecs oficials tant per monàrquics com per republicans
Joan Cumella i Monner
Economia
Història
Política
Comerciant i polític.
De jove s’establí a Tenerife, on fou ajudat per Agustí Guimerà Fundà el setmanari “La Opinión”, que es convertí en diari el 1882 Milità en el Partit Conservador i fou amic de Cánovas del Castillo, però refusà tota mena d’honors o distincions oficials
bridge
Jocs
Joc de cartes que hom juga amb una baralla francesa de 52 cartes entre dos equips de dos participants i en què un dels jugadors determina el triomf establint un pont ( bridge
) amb el seu company de joc.
És el resultat de l’evolució de l’antic whist , modificat al s XIX Es reparteixen tretze cartes el valor de les quals és decreixent a partir de l’as Els primers cinc naips s’anomenen honors as, rei, dama, sota i deu Hom valora els colls puntuats reglamentàriament, en l’ordre següent piques, cors, diamants i trèvols El plantejament estratègic del joc està en la subhasta o contracte, fase de la partida en la qual hom anuncia el nombre de bases que es compromet a fer, calculat en funció del joc propi, del joc del company, i de la previsió del comportament dels adversaris El sistema…
Els amants de Terol
Tema literari, originat en un dels contes del Decameró, Girolamo i Salvestra, que tingué gran fortuna en les lletres castellanes a través, principalment, de l’obra dramàtica Los amantes de Teruel (1627) atribuïda a Tirso de Molina, de la refosa que en publicà Juan Pérez de Montalbán el 1638 i, sobretot, del drama romàntic del mateix nom que Juan Eugenio Hartzenbusch estrenà el 1837.
La història, amb variants, explica els amors contrariats entre la noble i rica Isabel de Segura i el plebeu Diego Marsilla Diego demana un termini per a conquerir honors i merèixer la mà de la noia, però quan retorna, triomfant, ella acaba de casar-se amb un altre els dos joves moren consumits per la impossibilitat de llur amor