Resultats de la cerca

Mesmer pressuposà, el 1779, que els fluids que corren pels cossos més sòlids antiga doctrina dels humors actuen sobre el sistema nerviós i el fan moure en sentit d’atracció o repulsió magnetisme animal, i utilitzà l’hipnotisme com a mètode per a controlar, i guarir, en cas de malaltia, aquestes forces en el cos humà El mesmerisme contribuí a l’elaboració del concepte d’inconscient per la psicoanàlisi

Des que Hipòcrates presentà la seva teoria dels quatre humors, més d’una seixantena de propostes han pretès de classificar els homes en tipus físics o psicològics Totes aquestes tipologies es poden reunir en tres grans grups les que relacionen la constitució física i el caràcter biotipologia, les psicoanalítiques, entre les quals destaquen la d’AAdler, la de CGJung i la de Heymans-Wiersma-Le Senne, i les fonamentades en l’anàlisi factorial, on cal destacar la de RCattell i la de HJEysenck

Professor de l’escola de medicina de l’Estudi General de Lleida abans del 1401, data en què passà a ésser-ho a l’Estudi General de Barcelona El 1416 assistí la vídua del rei Martí malalta i fou designat pel rei Alfons per a vigilar l’exercici de la medicina, com a protometge És autor del tractat De arte graduandi medicinas compositas , l’aportació més notable feta a la terapèutica a la corona catalanoaragonesa als s XIV-XV, i d’un sobre De quantitatibus et proporcionibus humorum , temptativa de calcular la quantitat i qualitat dels quatre humors admesos per la teoria humoral

Estudià medicina, matemàtiques i filosofia a Pèrgam, Esmirna, Corint i Alexandria Residí a Roma i a Pèrgam, ensenyant i practicant Féu estudis anatòmics, especialment ossis, sobre animals i els referí a l’home, i en fisiologia observà la secreció urinària dels ronyons Manifestà que la llei natural ho governa tot, i que el principi bàsic de la vida és un pneuma, extret del pneuma universal mitjançant la respiració, que separà en tres parts animal, radicada al cervell, vital, radicada al cor, i natural, radicada al fetge i a les venes La seva producció literària és immensa ell mateix enumera…

Estudià al seminari menor de Barcelona i treballà en diferents oficis amb una important tasca en el guionatge radiofònic 1983-90 La seva novellística, que es basteix com una alternativa al realisme, s’inicià a Laberint sense 1978, Camil i Adelf 1980, on, a la manera de Caín i Abel, contraposa la personalitat de dos germans bessons, i La prova del mirall 1981, obres que se situen en les coordenades d’una literatura imaginativa i lúdica, a frec sempre de l’experimentació La seva obra ha continuat amb Una furtiva llàgrima 1983, premi Ciutat de Palma, i Cambra de Bany 1985, premi Prudenci…

D’aptituds lingüístiques precoces, a mitjan anys trenta aprengué l’ esperanto Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, posteriorment exercí el magisteri a Escòcia, i formà part del seu moviment esperantista El 1952 publicà el seu primer llibre, el recull poètic Spiro de l’pasio ‘L’esperit de la passió’, inici d'una obra ingent que el situà com un dels primers autors en aquesta llengua Traduí nombrosos clàssics de l’anglès Shakespeare, Dickens, Wilde, Tolkien, Burns, etc, i formà part també de l’antologia de poetes escocesos en esperanto  Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 La seva obra principal és el…