Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
infraestructures comunes de telecomunicació
Conjunt d’elements tècnics que permeten, en edificis d’habitatges de nova construcció, la captació i distribució fins als punts d’accés a l’usuari de cada habitatge o local de l’edifici, dels senyals de radiodifusió sonora i de televisió.
També possibiliten l’accés al servei telefònic bàsic i al servei de telecomunicacions per cable, mitjançant els dispositius necessaris que permetin la connexió de cadascun d’aquests habitatges o locals a les xarxes dels operadors habilitats És indispensable per a l’obtenció de la llicència d’obres, primer, i la cèdula d’habitabilitat, després, que en el projecte arquitectònic s’incorpori el projecte d’ICT, i que en acabar l’obra es verifiqui el funcionament correcte de la installació
punt d’accés a l’usuari
Punt d’interconnexió entre la part pública o comunitària i la part privada o d’usuari d’una xarxa de telecomunicació.
En les Infraestructures Comunes de Telecomunicació ICT dels edificis correspon al punt emplaçat a l’entrada de l’habitatge o de l’oficina en el qual s’interconnecten les xarxes de telefonia, de telecomunicacions per cable i de televisió i ràdio El PAU defineix l’inici de la part de xarxa privada, responsabilitat de l’usuari, i l’acabament de la part pública, responsabilitat de l’operador o de la part comunitària de l’edifici
Joan Majó i Cruzate
Història
Política
Polític.
Enginyer industrial i empresari del sector informàtic, milità en grups cristians progressistes abans d’incorporar-se al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Fundador i president de l’empresa Telesincro, SA —pionera en el sector informàtic a l’Estat espanyol—, degà del Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya i president d’Olivetti España, entre altres càrrecs Alcalde de Mataró 1979-82, fou nomenat director general d’electrònica i informàtica del ministeri d’indústria, i ministre d’indústria i energia 1985-86 El 1989 fou nomenat Conseller Responsable de la Comissió Europea de l’…
teoria de la relativitat
Segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos augmenta amb la velocitat (m massa del cos en repòs, m0 massa del cos a la velocitat v/c velocitat de la llum)
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de postulats i formulismes que donen una explicació del món físic més àmplia que l’anomenada mecànica clàssica, d’acord amb les experiències sobre l’electromagnetisme desenvolupades a la segona meitat del segle XIX.
L’origen històric de la teoria de la relativitat és l’article “Zur Elektrodynamik bewegter Körper” ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’, 1905, d’ Albert Einstein en realitat, però, la modificació dels conceptes tradicionals començà amb la discrepància entre els postulats del moviment relatiu newtonià i l’ experiment de Michelson-Morley 1881, que determinà la invariància de la velocitat de la llum en el buit i la inexistència de l’èter A fi de donar una descripció formal a l’experiment de Michelson, l’holandès H Lorentz postulà el 1895 unes fórmules de transformació de…