Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
motor immòbil
Filosofia
Nom amb què també és coneguda la causa primera aristotèlica, segons l’argumentació que parteix de l’ordre còsmic (Aristòtil).
camp elèctric
Esquema del camp elèctric
© Fototeca
Física
Regió de l’espai en què una partícula immòbil carregada elèctricament rep una força proporcional a la quantitat de càrrega que conté.
La seva intensitat, o intensitat de camp elèctric E , és una funció vectorial, el valor de la qual en un punt de l’espai és la força experimentada per una partícula puntual immòbil que contingui una unitat de càrrega elèctrica i sigui situada al punt en qüestió El camp elèctric engendrat per una distribució de càrregues immòbils és anomenat camp electroestàtic Un camp elèctric també pot ésser originat per un camp magnètic canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp elèctric és només una de les components del camp electromagnètic, que és un concepte físic més real, i també més…
immobilitat
Qualitat d’immòbil.
blocatge
Alteració del pensament en què es manifesta un grau màxim d’inhibició mental, que comporta l’absència de pensaments nous en una direcció determinada.
Quan el blocatge mental és sobtat, cíclic, dura uns instants i el pacient roman immòbil i mut, s’anomena intercepció del pensament
xerrac
xerrac
© Fototeca.cat
Tecnologia
Serra de fulla rígida, de forma triangular o trapezial, proveïda al cap més ample d’un mànec que permet de manejar-la amb una sola mà.
Alguns xerracs són proveïts d’un dispositiu elèctric o pneumàtic que, en conferir a la fulla un moviment vibratori, permet de serrar amb el xerrac agafat per la mà immòbil
aparell de gata
Transports
Aparell amb el qual, en els antics velers, era elevada l’àncora quan la cigala arribava a la superfície de l’aigua i hom la tenia així preparada per tal de tornar a fondejar, o bé era trincada al lloc pertinent per tal de sortir a la mar.
De fet, era un aparell reial en el qual el quadernal immòbil havia estat substituït pels ulls que, amb politges de bronze, hi havia a l’extrem exterior de la serviola
geoestacionari | geoestacionària
Col·locació d’un satèl·lit en una òrbita geoestacionària. Abans d’assolir l’òrbita definitiva el satèl·lit passa successivament per les òrbites d’espera i de transferència
© Fototeca.cat
Astronàutica
Dit d’un satèl·lit geosincrònic d’òrbita circular, equatorial i directa (recorreguda en el mateix sentit de gir que el de la Terra).
Un satèllit geoestacionari es manté, doncs, en una posició immòbil sobre la zona terrestre en què ha estat situat L’altitud d’una òrbita geoestacionària és d’uns 35 800 km
sismògraf
Geologia
Instrument destinat a enregistrar les ones sísmiques, les quals es manifesten en forma de vibracions del terra.
Es fonamenta en la inèrcia que presenta una gran massa que rau suspesa lliurement i que, per tant, resta immòbil mentre que el seu suport es mou solidàriament amb les vibracions del terra
percolació
Química
Extracció sòlid-líquid, especialment la de tipus discontinu.
Generalment consisteix en l’extracció d’un dels constituents d’un material polvoritzat i immòbil a través del qual circula el solvent És, doncs, un tipus de lixiviació Hom la porta a terme generalment al laboratori mitjançant un percolador
repòs
Física
Estat cinemàtic d’un sistema físic, els punts del qual tenen les coordenades constants en el transcurs del temps (respecte al sistema de referència en relació amb el qual hom diu que el sistema físic és en repòs).
La mecànica clàssica distingeix entre repòs absolut quan el sistema de referència roman completament immòbil i repòs relatiu si aquest posseeix un cert moviment En la relativitat especial, els estats de repòs i de moviment uniforme no són distingits qualitativament