Resultats de la cerca

Oposat a l’arianisme, fou sostingut per Atanasi i pels nicens però, acusat de sabellià, fou condemnat i desterrat Motivà la introducció en el símbol de la fe de l’incís “i el seu regnat no tindrà fi”

Signà Beatriu Civera Participà en la recuperació de la narrativa dels anys cinquanta al País Valencià mitjançant la seva collaboració regular a la revista Sicània  amb narracions curtes Reflecteix la vida quotidiana i, de vegades, el costumisme de la seva terra Entre les seves novelles, cal destacar Entre el cel i la terra 1956, Un pobre home 1959, Una dona com una altra 1961 i la inèdita La crida indefugible premi Joan Senent 1969 A més, publicà els volums de narracions curtes Vides alienes 1975, premi Víctor Català, Una veu que clama en el desert 1985 i Confidencial 1985 També conreà la…

Fundat el 1910, nasqué amb un interès científic, tot i que posteriorment donà més rellevància al vessant esportiu Creà les seccions d’espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya Organitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i Pedraforca, i acampades i ascensions als Pirineus Després de la Guerra Civil reprengué les activitats el 1942 amb les seccions d’alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i una secció de cantaires Als anys seixanta, amb més de 400 socis, també destacà l’activitat espeleològica Alguns dels seus membres participaren en expedicions a Grenlàndia…

Residí a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i dirigí El Campo  i, des de la secció bibliogràfica de Revista de España , prestà una certa atenció a la literatura catalana Per a La Renaixença ressenyà els volums dels Jocs Florals de Barcelona dels anys 1879 i 1880 i, coneixedor del naturalisme, el propugnà com a via de modernització de la novella catalana Amic de Narcís Oller, que el posà en contacte amb Juan Valera, escriví sobre la seva obra a la premsa, la feu conèixer a altres crítics i novellistes castellans i li traduí contes El vailet del pa , El transplantat i La   Papallona…

Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques —però abans de les sentències del Tribunal Constitucional sobre aquelles, que daten del juny de 1986—, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part de diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 i de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de…

La voluntat d’aconseguir-hi un consens general explica la seva llarga gestació 1980-83 a partir d’un esborrany promogut pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat el 1980, una ponència nomenada per la Comissió de Política Cultural del Parlament elaborà una proposició de llei conjunta juny de 1982, sotmesa a dictamen del Consell Consultiu desembre de 1982, abans de ser aprovada pel ple l’abril següent Concebuda com a llei de desenvolupament de l’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, després de fer referència als drets dels ciutadans títol preliminar se…

La construcció llatina per excellència és l' ablatiu absolut també hi ha en aquesta llengua construccions de nominatiu absolut i d' acusatiu absolut Hi ha també una construcció de genitiu absolut , pròpia del grec