Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
incandescència
Física
Emissió de radiacions lluminoses, basada en l’excitació d’àtoms o de molècules per acció tèrmica.
És pròpia d’un cos a alta temperatura
bugia d’incandescència
Tecnologia
Resistència elèctrica que serveix, en alguns motors d’encesa per compressió, per a escalfar l’avantcambra i facilitar així l’engegament del motor, i, en les turbines de gas, per a escalfar la cambra de combustió.
bombeta
© Lluís Prats
làmpada
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element o dispositiu productor de llum.
Les làmpades poden ésser de diversos tipus, segons llur forma de funcionament i d’obtenció de la llum Abans de l’aplicació de l’electricitat, la llum artificial era produïda per combustió d’una substància líquida o sòlida oli, cera, resines, etc, i encara avui són emprats a vegades aparells que produeixen llum per combustió llums de petroli, de butà, d’acetilè i, especialment, de gas per a l’enllumenat públic làmpades de bec Auer Les làmpades elèctriques, actualment gairebé les úniques utilitzades, es basen en altres principis que la combustió i poden ésser classificades bàsicament en dos…
nitrat de beril·li
Química
Cristalls blancs deliqüescents que es presenten en forma de trihidrat [Be(NO3)2.3H2O], molt solubles en aigua.
Hom l’obté per l’acció de l’àcid nítric sobre l’òxid de berilli amb les subsegüents evaporació i cristallització Sovint és emprat com a enduridor en la composició de camises de becs d’incandescència i també com a reactiu químic
filament
Electrònica i informàtica
Fil metàl·lic molt fi i d’una elevada resistència que esdevé incandescent en passar-hi el corrent elèctric.
És emprat per a produir llum a les làmpades d’incandescència i per a l’emissió d’electrons en els tubs electrònics El filament, generalment de tungstè, va dins una ampolla de vidre on hi ha el buit o bé un gas inert làmpada, tub electrònic
Joseph Wilson Swan
Física
Físic i químic anglès.
Ideà la làmpada d’incandescència, independentment d’Edison, i la donà a conèixer el 1878 El 1888 en substituí el filament primitiu per un de tàntal Investigà sobre fotografia, ideà el paper de carbó i el de bromur Introduí el sistema de les plaques alveolars en l’acumulador de plom
Edward Goodrich Acheson
Electrònica i informàtica
Enginyer electricista nord-americà.
Contribuí a l’estudi de les altes temperatures Introduí la bombeta d’incandescència a Europa i installà les primeres centrals generadores d’electricitat a Milà, Gènova, Venècia i Amsterdam Tot intentant de fer diamants per cristallització directa del carboni a elevada temperatura i forta pressió, obtingué el carborúndum Descobrí també un grafit que duu el seu nom i diversos lubrificants
Thomas Alva Edison
© Library of Congress
Electrònica i informàtica
Inventor nord-americà.
Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure, i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…