Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
sanció econòmica
Dret
Sanció que generalment implica el pagament d’una determinada quantitat de diners, en concepte de desgreuge, als afectats o com a escarment, a través de l’administració, com a conseqüència de l’incompliment de les condicions exigibles a determinats productes o serveis.
La denúncia d’adulteracions en els productes ha estat una de les més fermes actuacions empreses per la societat de defensa dels consumidors Quan respon a l’incompliment voluntari de certes obligacions contractuals la pena es tradueix en una retenció o disminució dels drets a percebre Aquest és el cas de la sanció econòmica als treballadors per falta voluntària al treball En l’àmbit de les transaccions internacionals són susceptibles de la sanció econòmica aquelles pràctiques considerades com a competència deslleial, com el dumping, etc
compareixença
Dret civil
Dret penal
Obligació de tota persona, citada en forma per l’autoritat judicial, de presentar-se en el lloc i a l’hora indicats per complir les diligències processals per les quals hagi estat citada.
L’incompliment d’aquesta obligació comporta la imposició de les sancions legals corresponents
benefici de termini
Dret processal
Facultat del jutge o tribunal de fixar un termini al compliment de les obligacions que, concedit, hom no determina o la determinació del qual queda a l’arbitri del deutor.
Així com també en aquells casos en què el creditor sollicita la resolució per incompliment i el jutge o tribunal considera necessari, per causa justificada, concedir al deutor un nou termini per al compliment de l’obligació
denúncia
Dret processal
Acte mitjançant el qual aquell que ha presenciat la perpetració d’un delicte perseguible d’ofici o en té coneixement ho notifica a l’autoritat judicial.
Pot ésser feta de paraula o per escrit Constitueix un deure l’incompliment del qual és sancionable no obstant això, no són obligats a la denúncia els parents pròxims del delinqüent, els impúbers i els qui no tenen ús de raó
concòrdia de Guisando
Història
Acord entre Enric IV de Castella i la seva germana, la futura Isabel I (1468), que posà fi a la guerra civil, i en la qual Isabel era reconeguda com a hereva de Castella.
Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord
residència
Dret
Dret canònic
Obligació que té el clergue d’estar-se habitualment al lloc on radica el càrrec que exerceix (una parròquia, prop d’una església on radica la comunitat canonical o un benefici o la cúria romana per als cardenals que no són bisbes).
La residència pot ésser material i passiva, quan consisteix en la sola presència del beneficiat al lloc del benefici, o activa i formal, quan s’hi afegeix l’execució o compliment del propi ofici El Dret Canònic precisa per a cada grau i estament eclesiàstic l’obligació de residir i les sancions o penalitats en cas d’incompliment
judici de desnonament
Dret
Procediment judicial.
Aquest és interposat contra l’ocupant d’un immoble o d’una finca rústica o urbana perquè deixi lliure a disposició del propietari l’espai ocupat, per expiració del termini fixat en el contracte d’arrendament, per manca de pagament de la renda, per incompliment de les condicions del contracte, per gaudir de l’ús a precari o per altres causes estipulades en la llei
culpa
Dret civil
Acció o omissió contrària a les normes de diligència o prudència comunes, sense mala fe ni voluntat de causar dany, tot i que sigui conscient i voluntària.
Segons la intensitat, pot ésser lata, lleu o molt lleu Hom en diu culpa contractual quan és una omissió de la diligència que exigeix la natura de l’obligació i que en provoca l’incompliment, i culpa extracontractual o aquília quan és causa, per a un tercer, d’un dany no derivat de l’existència d’un vincle anterior, però que genera la responsabilitat d’indemnitzar els perjudicis corresponents
Record de l’Aliança fet al sereníssim Jordi Augusto, rei de la Gran Bretanya
Història
Opuscle polític publicat el 1736, amb peu d’impremta d’Oxford (possiblement fals) i adreçat a Jordi I d’Anglaterra.
El document recordava al sobirà anglès el pacte de Gènova entre Catalunya i Anglaterra, i l’incompliment per part d’aquesta, en el tractat d’Utrecht, del seu compromís de defensar la preservació de les constitucions de Catalunya, abolides per Felip V El document intentava d’aprofitar una conjuntura internacional favorable la signatura de la pau entre Felip V i l’imperi després de les guerres d’Itàlia, en les quals Anglaterra havia fet costat a Carles VI És un dels darrers ressons del Cas dels Catalans