Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Glauber Rocha
Cinematografia
Director cinematogràfic brasiler.
Adscrit al moviment del Cinema Novo , per al qual redactà el manifest teòric A estética da fame El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes 1968 D’altres films seus són Barravento 1962, Terra em transe 1966, Cabezas cortadas 1970, Historia do Brasil 1973 i A idade da terra 1980
Werther
Protagonista de la novel·la epistolar Die Leiden des jungen Werthers (‘Els sofriments del jove Werther’, 1774), de J.W.Goethe.
Werther, enamorat perdudament de Carlota, casada amb un amic, se suïcida Assolí immediatament un gran èxit, i fou traduïda a gairebé totes les llengües Situada a l’inici del Romanticisme, respon, però, a un liberalisme racionalista S'han identificat amb el seu tràgic inconformisme generacions de joves frustrats per unes convencions socials opriments El drama ha estat portat a l’òpera, on ha destacat la versió de J/> Massenet en quatre actes, amb llibret d’EElau, PPilliet i GHartmann, estrenada a Viena el 1892
Jurij Valentinovic Trifonov
Literatura
Novel·lista soviètic.
És un dels més coneguts a l’Occident a causa del seu inconformisme Estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura La seva primera novella Studenty ‘Estudiants’, 1950, guanyà el premi Stalin el 1951 Treballà també com a periodista i aquesta professió donà el tema de la novella Utolaja žaždu ‘Apagant la set’, 1963, sobre la construcció del canal del Karakum La major part de la seva obra durant els anys seixanta fou publicada en la revista Novij Mir Les seves darreres novelles Obmèn ‘El bescanvi’, 1969, Predvaritel’nje rezultaty ‘Resultats preliminars’, 1970, Dolgoje pošcǎnje ‘El llarg…
Cambio 16
Setmanari
Setmanari madrileny de difusió general a l’Estat espanyol, fundat l’any 1972.
Destacà per ser una de les publicacions amb una intencionalitat democràtica més clara del final del franquisme Assolí la seva màxima difusió, als primers anys de la transició democràtica, amb un tiratge de prop del mig milió d’exemplars i, especialment aleshores, es distingí per l’agilitat i l’inconformisme de les informacions Arran del seu èxit, l’empresa editora diversificà els seus productes i fundà, entre altres, el Diario 16 i la revista Historia 16 , i s’introduí també en la radiodifusió Al final dels anys vuitanta, però, la circulació de la revista s’havia reduït molt prop…
Arthur Penn

Arthur Penn
Cinematografia
Director cinematogràfic i teatral nord-americà.
Germà del fotògraf Irving Penn , es formà a la televisió, d’on passà al cinema, mitjà en el qual debutà el 1958 amb el western The Left Handed Gun Més tard realitzà The Miracle Worker , per la qual fou premiat al Festival de Sant Sebastià l’any 1962, Mickey One 1965, The chase 1966, Bonnie and Clyde 1967, el seu film més famós, que fou motiu de nombroses controvèrsies per la seva violència, Alice's Restaurant 1969, Little Big Man 1970, Night Moves 1975, The Missouri Breaks 1976, Four Friends 1981, Target 1985, Dead of Winter 1987, Penn & Teller Get Killed 1989 i Inside 1996 Destacà per…
Antonio Mingote Barrachina

Antonio Mingote Barrachina
© Ajuntament de Madrid
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic castellà.
Ingressà a l’Acadèmia Militar de Guadalajara, però l’abandonà per estudiar Filosofia i Lletres a Saragossa, estudis que interrompé per començar com a dibuixant humorístic i escriptor Treballà sempre a Madrid, i fou el màxim representant de l’humor castellà i burgès de la postguerra, amb un cert inconformisme conjuntural El 1946 començà a publicar articles a la revista humorística La Codorniz , i el 1955 fundà el setmanari Don José Des del 1953 collaborà a ABC com a ninotaire, i a Blanco y Negro des de la seva represa Publicà llibres d’humor gràfic, com Historia de la gente ,…
Arthur Rimbaud
Arthur Rimbaud
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Poeta francès.
Educat severament, manifestà aviat una rebellia i un inconformisme totals Dotat d’una rara precocitat intellectual, a 14 anys componia poemes de gran perfecció inspirats en Victor Hugo i Baudelaire, els quals admirà sempre Contrari a Napoleó III, celebrà la caiguda del II Imperi i l’aparició de la Commune 1871, i fugí de casa amb intenció d’arribar a París En aquesta època començà la seva revolució poètica, caracteritzada per la ruptura formal amb qualsevol concepte de moral tradicional, amb la religió i amb la literatura El fruit serà un dels seus poemes més colpidors Bateau…
Dennis Lee Hopper
Cinematografia
Actor i realitzador cinematogràfic nord-americà.
Després d’interpretar papers juvenils a Rebel Without Cause 1955, de N Ray o Giant 1956, de G Stevens, realitzà Easy Rider 1969, el qual rebé un premi al Festival de Canes, símbol de l’inconformisme nord-americà dels seixanta Aquest mateix esperit presidí els seus següents films The Last Movie 1971 Out of the Blue 1980 Colors 1988 Backtrack 1989 The Hot Spot 1990 Chasers 1994 i Homeless 2000 En la seva irregular carrera com a actor, gairebé sempre interpretant personatges inadaptats, violents o torturats, destaquen Der Amerikanische Freund 1976, de Wim Wenders Apocalypse Now 1979…
Diego Ruiz i Rodríguez
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Cosí de Pablo Ruiz Picasso, s’establí a Catalunya cap al 1895, on aviat s’adaptà a la vida catalana i esdevingué un catalanista radical El 1903 es llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya Collaborà a El Poble Català , Papitu , etc Les seves manifestacions intellectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller 1908, publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof 1908, prologat per Joan…
,
Dario Fo
Dario Fo
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral italià.
El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969, Morte accidentale di un anarchico 1970, la…