Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
inflexió
Fonètica i fonologia
Modificació significativa en la corba melòdica d’una emissió fònica.
inflexió
Fonètica i fonologia
Element morfemàtic, eventualment zero, que marca la característica d’un tema verbal; ho són, per exemple, ø, àv, ar a cant-em, cant-àvem, cant-arem
.
inflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen d’assimilació que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació extremament tancada, palatal o velar, veïna.
Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern * meig més amb ẹ com seria normal llatí ventu > vent , sinó mig mís, amb i , per raó del contacte del so consonàntic palatal s < -dy-, que ha provocat el tancament vocàlic considerat en un grau ẹ →i
punt d’inflexió
punt d’inflexió
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Punt d’una corba en el qual canvia el sentit de la concavitat i la tangent talla la corba.
En aquest punt és nulla la segona derivada de la funció corresponent a la corba i no nulla la tercera derivada
tonema
Fonètica i fonologia
Unitat d’inflexió tonal, fonològicament pertinent, dins una seqüència fònica.
Molts lingüistes reconeixen, entre aquestes unitats, la cadència, l’anticadència i la suspensió, a més de dues formes intermèdies, la semicadència i la semianticadència Així, la distinció entre “avui no hi ha festa” i “avui no hi ha festa" es basa en una oposició entre cadència i anticadència, etc