Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Llucià
Literatura
Escriptor grec.
En un somni, la Retòrica li prometé fama i riqueses, i es féu sofista Fracassà com a advocat a Atenes i a Antioquia, i decidí de córrer món com a orador Portat a Roma, a causa d’una malaltia als ulls, es convertí a la filosofia Finalment s’establí a Atenes, durant vint-i-cinc anys, dedicat a l’ofici d’escriptor Segons una vella llegenda, que els cristians degueren fer córrer, com a revenja per les burles que Llucià els havia infligit, aquest morí destrossat per uns gossos La seva obra, molt variada, comprèn diàlegs Diàlegs de les meretrius, Diàlegs dels déus, Diàlegs marins —…
Mahinda Rajapaksa
Política
Polític singalès.
D’una família de polítics el seu pare era diputat i un oncle seu conseller d’estat, el 1970 fou elegit diputat pel Partit de la Llibertat de Sri Lanka SLFP, ocupant l’escó del seu pare Advocat des del 1977, aquest any perdé l’escó arran de la victòria del Partit Nacional Unit UNP, que no recuperà fins el 1989 El 1994 en guanyar el SLFP les eleccions, fou nomenat ministre de Treball sota Chandrika Kumaratunga i, poc després, per Sirimavo Bandaranaike El 1997 fou rellevat d’aquest càrrec i assumí el ministeri de recursos aquàtics En ser derrrotat l’SFLP per l’UNP, Rajakapsà esdevingué cap de l’…
penalització
Esport general
Jocs
En una contesa esportiva, o un joc, desavantatge infligit a un jugador o a un equip que ha contravingut una norma.
sadisme
Psicologia
Modalitat de comportament sexual caracteritzada pel fet que l’excitació i satisfacció eròtica i sexual és provocada pel sofriment físic infligit a altri.
El terme, introduït per Rvon Krafft-Ebing 1840-1902, alludeix al marquès de Sade Donatien Alphonse François Sade, alguns personatges de l’obra del qual tipifiquen aquest comportament Psicoanalíticament el sadisme és considerat per alguns com a comportament primari —reflex, vinculat a l’estadi anal, de l’impuls de destrucció i de l’agressivitat del subjecte secundàriament dirigida, en el masoquisme, contra ell mateix—, mentre que altres el tenen com a derivació d’un primigeni masoquisme originat per l’associació entre plaer sexual i por al càstig per l’acte prohibit en qualsevol hipòtesi, la…
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…
Felip V d’Espanya

Felip V d’Espanya, en un oli sobre tela de Jean Ranc (1723)
Història
Rei de Castella (Felip V) (1700-24 i 1724-46) i, com a Felip IV, rei de Catalunya-Aragó (1700-05), de Sicília (1700-13), de Nàpols (1700-07) i de Sardenya (1700-08); reconegut rei d’Espanya (1713-24 i 1724-46) des del tractat d’Utrecht; duc d’Anjou.
Fill de Lluís, gran delfí de França, i net, doncs, de Lluís XIV, portà el títol de duc d’Anjou El 1700, el darrer Àustria hispànic, Carles II, feble mental i greument malalt, fou induït, per les fortes pressions del partit francòfil de la cort castellana i sobretot pel cardenal Fernández de Portocarrero, a deixar a Felip els seus dominis en herència Mort Carles II, l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador Leopold I, aliat amb les principals potències europees Gran Aliança de la Haia , recusà el testament i reclamà la corona per les armes L’entronització dels Borbó-Anjou, de…
Rafael d’Amat i de Cortada
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…
, ,
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…