Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
inflorescència
Botànica
Conjunt de flors agrupades.
Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbella, en…
inflorescència definida
Botànica
Inflorescència en la qual l’eix primari i cadascun dels secundaris és terminat per una flor.
espiga
Botànica
Inflorescència racemosa simple de flors sèssils.
Es diferencia del raïm pel fet que les flors no hi tenen pedicels L’espiga de les gramínies és, de fet, una inflorescència composta
blat de moro
![](/sites/default/files/media/FOTO/FG005855.jpg)
Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
pentatòmids
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Graphosoma.jpg)
Pentatòmid damunt d’una inflorescència
© MC
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, que inclou diverses xinxes de camp, com el bernat pudent.
panissola
![](/sites/default/files/media/FOTO/PANISSOLA.jpg)
Tija i inflorescència d’una panissola
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, robusta, de 20 a 100 cm d’alt, de fulles linears amples, glabres i sense lígula, i de panícula irregular.
Creix en camps sorrencs de la terra baixa
acònit
Acònit, inflorescència de l’Aconitum napellus
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes de l’alta muntanya, herbàcies i vivaces, de la família de les ranunculàcies, de flors zigomorfes, blaves, blanques o grogues que s’apleguen en inflorescències vistoses.
L’espècie més representativa del gènere, per a la qual hom reserva sovint el nom d’acònit, és l' A napellus matallops
plumbaginàcia
![](/sites/default/files/media/FOTO/plumbaginàcia.jpg)
Roseta de fulles i aspecte de la inflorescència d’una plumbaginàcia (Limonium catalaunicum
© Fototeca.cat
crespinell
![](/sites/default/files/media/FOTO/crspinell.jpg)
Crespinell groc
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les crassulàcies, de fulles suculentes, cilíndriques o poc o molt globoses, flors pentàmeres i fruits en fol·licle.
El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina