Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ingesta
Alimentació
Biologia
Conjunt de matèries que ingressen a l’organisme per via bucal amb finalitats alimentàries.
ingesta diària admissible
Alimentació
Dosi d’una substància química, expressada en mil·ligrams per quilograms de pes corporal i per dia, la ingestió de la qual no presenta cap risc tòxic apreciable.
ingesta dietètica de referència
Alimentació
Valor de referència de nutrients que ha de tenir una dieta per prevenir les malalties deficitàries, reduir les malalties cròniques i aconseguir una salut òptima, aprofitant el potencial màxim de cada nutrient.
Dins del terme IDR s’engloben quatre conceptes que cal diferenciar el requeriment mitjà estimat, l’aportació dietètica recomanada, l’ingesta adequada i el nivell d’ingesta màxima tolerable El requeriment mitjà estimat és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 50% dels individus d’una població L’aportació dietètica recomanada és el nivell d’ingesta diària d’un nutrient que s’estima adequat per a cobrir les necessitats del 97-98% dels individus d’una població L’ingesta adequada és el nivell recomanat d’ingesta d’un nutrient en base a…
angina abdominal
Patologia humana
Quadre de dolor abdominal causat per una disminució de la irrigació sanguínia dels intestins, generalment provocada per una arterioesclerosi de les artèries mesentèriques.
Típicament es produeix després de la ingesta, duranta la digestió
megaesòfag
Patologia humana
Dilatació difusa de l’esòfag, que pot ésser simptomàtica (d’un càncer de càrdies, per exemple) o bé funcional, a causa d’una disfunció de les cèl·lules ganglionars dels plexes mientèric i submucós i aleshores l’esfínter esofàgic inferior es dilata malament i dificulta el buidament de l’esòfag cap a l’estómac (acalàsia).
Clínicament, els malalts manifesten una disfàgia d’instauració lenta, odinofàgia, regurgitació del contingut esofàgic hores després de la ingesta, etc
hemoconcentració
Patologia humana
Increment del valor de l’hematòcrit de la sang a causa de la disminució del volum de plasma.
És provocat per una ingesta escassa de líquids o per pèrdues excesives d’aigua corporal grans suades, vòmits, diarrees, etc, que porten a la deshidratació
lipoxina
Química
Àcid gras poliinsaturat oxigenat amb quatre dobles enllaços conjugats.
Les lipoxines són icosanoides antiinflamatoris sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic Les més conegudes són les que deriven de l’àcid araquidònic Llur síntesi s’incrementa com a resposta a la ingesta d’aspirina
baló intragàstric
Medicina
Tècnica terapèutica de l’aparell digestiu destinada a combatre l’obesitat, principalment la mòrbida.
Consisteix en la introducció, mitjançant fibrogastroscòpia, d’un baló, normalment de silicona, a la cavitat gàstrica, que un cop collocat s’infla fins a un volum variable amb un sèrum fisiològic estèril El baló inflat produeix una disminució del volum de l’estómac i, per tant, una sensació de sacietat amb menys quantitat d’ingesta
caquèxia
Patologia humana
Estat patològic que comporta una alteració profunda de l’organisme com a conseqüència del funcionament deficitari dels sistemes metabòlics en què el catabolisme predomina sobre l’anabolisme.
El pacient sofreix un amagriment important en minvar primer el greix i després la massa muscular de l’organisme La pell es torna arrugada i pàllida, el cabell cau i la força muscular és escassa hi ha graus variables d’anèmia, trastorns digestius, edemes i, fins i tot, vascites per manca de proteïnes, amenorrea i impotència sexual La caquèxia s’anomena primària quan és deguda a manca d’ingesta d’aliments, i secundària quan és provocada per certes malalties síndromes de malabsorció, trastorns endocrinològics com la caquèxia hipofisària o panhipopituïtarisme i la caquèxia…