Resultats de la cerca
Es mostren 101 resultats
Inquietud
Publicacions periòdiques
Revista literària i artística editada a Vic entre el 1955 i el 1966.
Bilingüe i d’aparició irregular, en els darrers temps intensificà les collaboracions en català Animada per Bonaventura Selva i Armand Quintana, defensà les tendències de Dau al Set, tot reproduint obres de Ponç, Tàpies i Tharrats i poemes de Joan Brossa També publicà articles de Manuel de Pedrolo, Joan Triadú, Cirici i Pellicer i altres
autarquia
Filosofia
Estat de l’home que es basta per ell mateix, que constituí la base de la filosofia dels cínics i més tard dels estoics.
Com que suposaren que la inquietud és produïda pel desig de coses externes, afirmaren que calia deseixir-se'n i prestar atenció només a allò que és a les mans de l’home alliberat de tota inquietud, l’home pot atènyer la felicitat
rosec
Turment causat per una forta inquietud, pel remordiment.
repòs
Cessació d’activitat, d’agitació, d’inquietud; descans.
tranquil·litzar
Fer sentir tranquil·litat, llevar la inquietud, l’agitació.
escrúpol
Dubte, inquietud de la consciència, per cosa poc important.
psicosi al·lucinatòria crònica
Concepte amb què l‘escola francesa de psiquiatria designa una forma clínica del deliri crònic caracteritzada per la importància i per la intensitat de les al·lucinacions.
Després d’un període d’inquietud i de recel, el malalt entra en la fase d'automatisme mental constituïda per tota una gamma d’allucinacions i de pseudoallucinacions tot envoltat en una atmosfera de deliri de persecució
neguit
Inquietud, molèstia, produïda per una forta excitació, una gran impaciència, un desassossec.
Josep Granger i París
Literatura
Periodisme
Dret
Escriptor, periodista, traductor i advocat.
Collaborà a Gent Nova i Cultura de Badalona, L’Avenir d’Arenys de Mar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci
ilota
Història
A l’antiga Esparta, esclau públic, adscrit a la terra que era atribuïda als ciutadans, sense que aquests hi tinguessin cap dret de propietat.
Els ilotes descendien, probablement, d’antics pobladors sotmesos pels doris Molt més nombrosos que els espartans, foren contínuament motiu d’inquietud a causa de les revoltes que protagonitzaren Messènia, 464 aC Tot alliberant els espartans del treball de la terra, contribuïren a fer-ne un exèrcit permanent Al s III aC, Cleòmenes oferí als ilotes la possibilitat de comprar llur llibertat i, al s II aC, foren alliberats per Nabis