Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
instrumental
Música
Dit de la música escrita per a un conjunt d’instruments, o per a instruments solistes, sense intervenció de la veu humana.
Aquest terme és aplicat per contraposició a l’anomenada música vocal o cantada
instrumental
Medicina
Conjunt d’instruments professionals del metge o del cirurgià.
Entre els de més amplia difusió cal esmentar l’estetoscopi, l’esfigmomanòmetre, els fòrceps, el bisturí, les xeringues i les pinces
instrumental
Gramàtica
En algunes de les llengües indoeuropees (entre elles el sànscrit), dit del cas que indica el mitjà o l’instrument amb el qual és efectuada una acció.
En llatí, aquest cas desaparegué i, per sincretisme, es fusionà amb l'ablatiu
causa instrumental
Filosofia
Allò que serveix de mitjà per a la producció d’un efecte.
S'estén, normalment, sota l’acció d’una causa eficient o d’un agent
altura instrumental
Astronomia
Altura obtinguda amb qualsevol instrument que ho permeti i que encara no ha estat corregida de l’error propi de l’instrument usat.
coral instrumental
Música
Composició per a instruments de tecla, en especial per a orgue, que té per base la melodia d’un coral o l’empra com a subjecte de variacions.
El conrearen Cabezón, Frescobaldi, Buxtehude, Bach, Franck, Brahms, Reger, etc
sistema d’aterratge instrumental
Transports
Sistema de radionavegació direccional emprat per les aeronaus per a realitzar l’aproximació final a terra sense referències visuals exteriors.
Fou adoptat per la ICAO el 1949 Consisteix en un equip transmissor que opera en la banda de VHF i que se situa centrat i al final de la pista d’aterratge, des d’on, mitjançant dos conjunts d’antenes, emet el mateix senyal d’RF, en la banda de 108 a 120 MHz per al localitzador, i en la banda de 329 a 335 MHz per al guiatge de descens, ambdós modulats en amplitud per dos tons a 90 Hz i 150 Hz, però amb dos diagrames de radiació diferents, un que presenta un màxim i un altre que presenta un nul en el centre de la pista El receptor de l’aeronau, a partir de…
passe-pied
Música
Dansa instrumental viva i lleugera, de compàs ternari (3/8).
A la suite instrumental sol figurar entre la sarabanda i la giga
fantasia
Música
Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes.
Originada durant el s XVI, fou anomenada fancy a Anglaterra i, quan desenvolupava un sol tema, tiento a Castella En difondre's la pràctica instrumental, la fantasia fou una improvisació sobre un tema donat Bach la considerà com un gran preludi Posteriorment, anà perdent el seu caràcter imitatiu i temàtic i esdevingué una peça formalment lliure Al s XIX fou conreada per Schumann, Brahms, Saint-Saëns, etc Aquest mateix segle aquest nom fou aplicat també als arranjaments d’òperes conegudes per a piano o altres instruments