Resultats de la cerca

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es…

Estudià amb el mestre Paul Pierné Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili 1949, i amb la gran orquestra Brasil 1965-71 Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, creà tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora Edità un tractat d’instrumentació per a cobla El 1980 fundà la cobla La Principal del Rosselló, de la qual fou director És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de 200 sardanes, entre les quals hi…

La seva carrera professional començà el 1967 amb el Grup de Folk, formació amb la qual enregistrà dos discos Posteriorment formà part de grups emblemàtics de l’escena de la música popular catalana com Els Sapastres, la Cobla Cotofluix i l’Orquestrina Galana El 1973 inicià la seva carrera en solitari collaborant assíduament amb el pianista Rafel Sala A partir del 1987 s’ha dedicat a cantar romanços tradicionals i de composició pròpia De la seva àmplia discografia cal destacar Cançons de vi i de taverna 1975, Eròtica monàstica 1995, La raó al desig 1997, sobre textos de poetes catalans…

Ha estat membre de diverses cobles Amb les seves sardanes aporta un segell innovador i compromès Algunes de les seves obres més representatives són L’estany blau, Sol de tardor, Evocant aquells temps, Noces d’argent a Anglès, Bell aplec sota el Montseny, Aquest mar tan blau, La Bisbal 1906, etc, i les suites per a cobla Contemplant els estels i Recordança

Del 1914 al 1939 formà part de la cobla la Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat el millor solista de l’instrument Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record , Victoriosa , etc

Havia format part de diverses cobles, entre elles Els Montgrins i La Principal de la Bisbal Fundador de les cobles Unió Artística i Amoga, de Vidreres, havia estat collaborador de l’Orquestra Pau Casals Deixà escrites nombroses sardanes, algunes d’elles de lluïment de tenora

El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana 1914, que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment, 1929 en La Principal del Llobregat Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, que continuà el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel Algunes de les més conegudes són Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres

Estudià amb J Duran de l’Armentera Del 1922 al 1927 actuà a la cobla la Principal de la Bisbal, i del 1929 al 1965, a la cobla Barcelona Publicà Mètode de tenora i tible 1950

De ben jove s’establí a Madrid, on exercí d’instrumentista El 1748 entrà a formar part de la plantilla musical de la capella reial, i el 1756 n’esdevingué tercer instrumentista També treballà en rellevants cases nobiliàries i al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese 1764, i feu collaboracions esporàdiques en orquestres que es desplaçaven als Reales Sitios de Aranjuez A banda de la seva activitat com a flautista i oboista, destacà com a compositor de música teatral La tonadilla escénica fou una de les seves composicions destacades, i li…