Resultats de la cerca

S'inicia amb un preludi instrumental i un interludi anomenat falsete que separa les diferents estrofes Les seguidilles més característiques són les originàries de la Manxa, de Múrcia, de Sevilla i de València

És considerada la primera poetessa en llengua afrikaans la seva obra tingué ressò també als Països Baixos, on residí des del 1961 Die stil avontuur ‘L’aventura silenciosa’, 1939, de caràcter intimista, fou la seva primera obra important Seguiren Die ander dors ‘L’altra set’, 1946, Tussensang ‘Interludi’, 1950, Balans ‘Balanç’ 1963, Bestand ‘Residu’, 1982, Versamelde Gedigte ‘Poemes reunits’, 1990 i Tydverdryf/Pastime 1996, entre d’altres

Les seves produccions, nascudes al taller teatre de Sant Esteve de Palautordera, són majoritàriament adaptacions de rondalles, cançons, llegendes i mites de la tradició popular catalana, si bé han tractat també altres temes, especialment en els muntatges per a adults Actuen a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol i han participat en festivals nacionals i internacionals Entre els seus espectacles destaquen Romanços de lluna plena 1980, Interludi per a un laberíntic amor 1981, De com sant Francesc va amansir el llop 1986, A l’ombra del Canigó sobre el poema de Jacint Verdaguer,…

Estudià dibuix i pintura i rebé la influència del dibuixant mataroní Manuel Cuyàs i Duran i de Ricard Opisso Havent-se iniciat en l’escultura pel seu compte, amplià estudis a Perusa Itàlia i més tard a Valldemossa Mallorca, amb l’escultor Joan Rebull Decantat definitivament per l’escultura, el 1962 feu la primera exposició individual Impulsà el cicle d’exposicions Volta a Catalunya d’un escultor 1976-83 Destaquen els nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges illustres, entre els quals hi ha la sèrie 33 catalans Josep Pla 1976, Josep Vallverdú 1977, Salvador Espriu 1979, Josep M…

Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona  una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or  i al setmanari Tele/estel  durant la seva curta existència 1966-70 Fou…

Vida Germà del compositor i pianista Jaume Padrós Inicià la seva formació musical al Conservatori d’Igualada, on romangué del 1953 al 1960, i posteriorment anà a Barcelona, on fou deixeble de J Albareda i J Torra, que l’introduí en el serialisme i l’instà a traslladar-se a Alemanya per a estudiar amb B Rövenstrunck També anà a Suïssa, on prosseguí la seva formació de piano, amb P Baumgartner i S Savoff, composició, amb K Huber i HU Lehemann, i interpretació de música contemporània, amb J Wyttenbach El 1982 tornà a Catalunya Fou professor al Conservatori Municipal de Barcelona, on formà…