Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Aleix Bertran i Capella
Medicina
Metge.
Fou un dels iniciadors dels estudis de toxicologia clínica a Catalunya i autor de treballs importants sobre les intoxicacions per aliments i pel talli Fou vicepresident de l’Associació Europea de Centres de Lluita contra les Intoxicacions
intoxicació per plom
Quadre habitualment crònic, propi dels treballadors del plom encara que també, algunes vegades, d’altres persones que estan en contacte amb el metall, sobretot els infants que llepen i xuclen les joguines, la pintura de les quals conté plom.
Es caracteritza per uns símptomes prodròmics no específics seguits d’una anèmia hemolítica microcitària regenerativa, amb coproporfirinúria III associada, un ribet de color blau fosc a les genives, dolors còlics abdominals, alteracions vasculars i neuropaties Rarament es pot produir una intoxicació aguda amb diarrees, cefalàlgies, insomni, tremolor i deliri El tractament d’aquestes intoxicacions consisteix a administrar substàncies quelants del plom, ultra les mesures per a totes les intoxicacions Hom l’anomena també saturnisme
microbiologia d’aliments
Alimentació
Biologia
Estudi de les relacions entre els microorganismes i els aliments.
Aquestes relacions poden ésser beneficioses aliments obtinguts per fermentació o perjudicials contaminacions microbianes que causen deterioració o intoxicacions Les fermentacions industrials d’interès alimentari són degudes a bacteris làctics —sols olives, embotits, iogurt, formatge o amb uns altres microorganismes formatge, salses de soia—, bacteris acètics vinagre, llevats begudes alcohòliques, pa, etc La deterioració biològica dels aliments és deguda a microorganismes bacteris, llevats, floridures Les contaminacions per bacteris patògens ocasionen toxinfeccions salmonellosi o…
galerina metzinosa

galerina metzinosa
walt sturgeon (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, petit, amb un barret de 2-6 cm, de convex a pla, amb el marge estriat, cutícula llisa i higròfana, amb tons ocres, làmines adnates, de color canyella, peu fibril·lós, de color brunenc i amb un anell membranós.
Creix exclusivament sobre fusta de coníferes De vegades, però, viu sobre fusta enterrada i, aleshores, apareix sobre el terra El seu consum provoca intoxicacions mortals, semblants a la de la farinera borda La seva petita talla fa que normalment no el culli ningú, de manera que no es solen donar casos d’intoxicacions degudes al seu consum S’ha d’evitar, en tot cas, la confusió amb el cama-sec A diferència d’aquell, el peu de la galerina metzinosa no es pot cargolar 180º sense trencar-se
trimetadiona
Farmàcia
Substància que forma unes pólvores blanques, cristal·lines, d’olor camforàcia, solubles en l’aigua, alcohol, benzol i cloroform.
És emprada com a antiepilèptic actiu en el petit mal Pot donar lloc a intoxicacions
jull
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles amplament linears i d’espiga amb espícules grosses i oblongues.
Es fa a les messes i en llocs incultes Les llavors del jull barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions
vertigen
Patologia humana
Sensació de moviment de l’individu en l’espai (vertigen subjectiu) o dels objectes al voltant de l’individu (vertigen objectiu) com a conseqüència d’un trastorn de l’aparell de l’equilibri.
En poden ésser la causa diverses anomalies, com ara algunes malalties de l’oïda, malalties neurològiques, intoxicacions, hipotensió postural, alguns estats infecciosos, etc
estomatitis
Patologia humana
Inflamació de la mucosa bucal.
Pot ésser primària , si apareix directament a la boca, o secundària , si és deguda a infeccions veïnes o generals o a intoxicacions endògenes o exògenes
exsanguinotransfusió
Substitució total o parcial de la sang d’un malalt per la d’un o més individus sans, anomenats donants
.
Té lloc injectant-li la sang del donant, alhora que hom extreu la del malalt en la mateixa quantitat És aplicada en intoxicacions, eritroblastosi fetal, etc
amaurosi
Oftalmologia
Pèrdua total de la visió d’un ull o de tots dos, en especial quan aparentment no existeix cap alteració ocular.
Pot ésser permanent o passatgera Es deu a lesions del nervi òptic, de la retina o del cervell causades per malalties renals, diabetis, certes crisis epilèptiques, intoxicacions, sobretot per plom, meningitis, lesions vasculars, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina