Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
invàlid | invàlida
Dret civil
Dit del contracte o negoci jurídic que no produeix efectes jurídics, o quan poden ésser destruïts els que produeix per mancances o per trobar-se viciat un dels seus elements essencials.
invàlid | invàlida
Dit dels soldats les ferides i l’edat dels quals han fet incapaços de servir.
invàlid | invàlida
Dit de la persona que té un defecte físic o mental, ja sigui congènit o adquirit, que li impossibilita d’acomplir la seva feina.
acords de Locarno
Història
Acords signats a Locarno, el 1925, per Briand, A.Chamberlain, Mussolini, Stresemann i Vandervelde que garantien les fronteres imposades pel tractat de Versalles a les regions renanes.
La invasió per part de Hitler, el 1936, de la Renània desmilitaritzada invalidà aquests acords
conjugicidi
Dret
Acció i efecte de causar la mort del cònjuge.
Constitueix impediment que impossibilita el matrimoni entre els condemnats d’ésser-ne autors o còmplices Segons el dret penal, aquesta figura de delicte és inclosa en la de parricidi En dret canònic, causar la mort del cònjuge propi o d’una altra persona amb vista a contreure matrimoni amb el seu cònjuge invalida el matrimoni posterior
comissari regi
Història
Durant l’ocupació napoleònica de la península Ibèrica, representant extraordinari de Josep I enviat a determinades demarcacions de la monarquia amb amplis poders per a fer-hi efectiva l’autoritat reial i endegar-hi la nova administració.
El càrrec, vigent del 1809 al 1812, recaigué en significats afrancesats, com Francesc Amorós i Ondeano o el comte de Montarco Hom envià al Principat 1809 Josep Garriga i Buach, que, establert a Figueres, no féu mai efectiva la seva autoritat la proclamació del govern de Catalunya març de 1810, que adreçava directament a París tots els afers catalans, n'invalidà el càrrec
María Blanchard
Pintura
Pintora castellana.
Invàlida de naixement, estudià a Madrid i a París 1910 Treballà amb Van Dongen i s’inscriví al grup cubista de Juan Gris, Marie Laurencin i André Lhote Pintà escenes de la vida popular, maternitats i infants L’enfant à la glace , Musée d’Art Moderne, París L’allargament de les perspectives emfasitzà els seus personatges i els donà un contorn notablement retallat, d’una inspiració expressiva que reflecteix nostàlgia i dolor
Protàgores
Filosofia
Filòsof grec.
Anterior a Sòcrates, ensenyà principalment a l’Atenes democràtica i és l’exponent més significat de la sofística La motivació de la seva activitat filosoficopedagògica era l’ensenyament de la virtut Enfront de l’especulació física anterior, sosté un relativisme epistemològic “l’home és la mesura de totes les coses” que invalida tota ontologia i tot dogmatisme i porta a una actitud escèptica que afecta tots els camps del pensament excepte la moral Hom en conserva breus fragments
Benet XIII
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro Francesco Orsini
en esdevenir papa (1724-30).
Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom…
Carles Lluís de Borbó i de Bragança
Història
Comte de Montemolín, pretendent carlí a la corona d’Espanya (1845) amb el nom de Carles VI.
Era fill de l’infant Carles -Maria Isidre, fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 abril 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles, invalidà la renúncia