Resultats de la cerca

Estudià lletres i dret a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en filologia clàssica, especialment grega Traduí els Himnes homèrics , que Maragall utilitzà per a la seva versió poètica Pensionat per a ampliar estudis a Alemanya, fou deixeble de Meyer i d’Ulrich von Wilamowitz-Möllendorf, que el dirigí cap a la prehistòria, en la qual es formà amb Schmidt i Gustav Kossinna Tornà, doncs, amb una formació de prehistoriador europeu, la qual cosa suposà un esdeveniment totalment nou aleshores a la península Ibèrica Amb aquesta base i amb una extraordinària capacitat de treball renovà la…

La primera se celebrà a Martorell l’any 1950, circumscrita als investigadors del Penedès, el Baix Llobregat i la conca d’Òdena En les Assemblees celebrades a continuació amb gran èxit, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i moltes han coincidit amb inauguracions de centres d’estudis comarcals, museus, arxius i biblioteques

De titularitat municipal, és gestionada per l’associació sense ànim de lucre Amics del CAN Ofereix condicions d’estada i de treball que afavoreixen la realització de projectes d’artistes, creadors i investigadors en general Inicià les activitats el 1994 amb la rehabilitació de l’antiga escola de la població, que passà a denominar-se l’Estudi, i d’un altre espai Casa Ramon L’any 1996 inicià les activitats de manera estable, i el 2005 amplià les installacions amb l’annex de La Bastida de Manresà, espai de nova planta edificat sobre les ruïnes d’un antic paller Programa cursos,…

L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier…

Anomenada també sovint novella de misteri , novella de detectius o, colloquialment, novella de lladres i serenos , els trets característics són la intriga, el misteri, l’estil viu i amè que manté l’atenció del lector i l’ús prioritari de la deducció en la resolució dels casos, amb una separació nítida entre els criminals i els investigadors, els quals representen la llei i l’ordre Poden considerar-se pioners del gènere Edgar Allan Poe  i, ocasionalment, Honoré de Balzac, Eugène Sue o Alexandre Dumas, etc La màxima florida es troba en l’escola anglosaxona, amb les novelles de…

Té els seus precedents en la Institució Bosch i Cardellach, creada el 1942 per un grup de prohoms sabadellencs amb Ramon Arquer i Costajussà, Miquel Crusafont i Pairó , Joan Montllor i Pujal i Joan Farell i Domingo al capdavant L’entitat adoptà el nom del que fou metge, arxiver municipal i historiador local Antoni Bosch i Cardellach 1758-1829 Els seus òrgans de govern són el Patronat, la Junta Directiva, el Plenari i el Consell de Numeraris El Patronat està presidit per l’alcalde de Sabadell i format pel Banc de Sabadell, Unnim Caixa Sabadell, Gremi de Fabricants de Sabadell, Cambra de Comerç…

Regida per un patronat, treballa en collaboració amb universitats i centres de recerca, contractant investigadors d’arreu del món al mateix temps que facilita el retorn d’investigadors propis que han desenvolupat la seva tasca fora de Catalunya Els seus objectius són la cooperació, l’obertura internacional i l’afany d’excellència en qualsevol àmbit del saber, com ara les àrees d’humanitats, ciències de la vida i medicina, ciències experimentals i matemàtiques, ciències socials i diverses àrees tecnològiques Ofereix també la dotació dels premis Congressos ICREA,…

La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les…

El 1608 reivindicà la invenció de la ullera de llarga vista, que alguns investigadors han atribuït a Zacharias Jansen 1590

Alguns investigadors li han atribuït, bé que sembla que incorrectament, la invenció de la ullera de llarga vista 1595, que d’altres han atribuït a Hans Lippershey 1608