Resultats de la cerca

Després de formar part del Charles Street Repertory Theater de Boston, al final dels anys seixanta anà a Nova York, on actuà a Broadway S’inicià en el cinema en Portnoy’s Complaint 1972, d’Ernest Lehman, i després d’algunes actuacions irregulars i de participar en nombroses sèries de televisió —activitat que continuà amb assiduïtat durant tota la seva trajectòria professional—, l’any 1978 triomfà amb An Unmarried Woman , de Paul Mazursky, interpretació per la qual guanyà el premi a la millor actriu al Festival de Canes Tot seguit actuà en La luna 1979, de Bernardo Bertolucci Starting Over…

És catedràtica de castellà i portuguès a la Universitat de Toronto Especialista en Eiximenis, ha publicat La societat catalana al segle XIV 1967 i Excerpts from the Works of Francesc Eiximenis 1982, i altres investigacions sobre els franciscans de la corona catalanoaragonesa en revistes especialitzades També ha presentat comunicacions sobre aquestes matèries en diferents congressos És membre, entre altres, de la North American Catalan Society

Situada a la vall alta del Berach, subafluent del Ganges Centre comercial i agrícola Indústries tèxtils, químiques i d’artesania Des del 1962 hi ha universitat Té aeroport Fundada per Udai Sing 1567, substituí Chitor com a capital del regne rajput de Mevar anomenat des d’aleshores regne d’Udaipur fins a la integració a l’estat del Rājasthān 1948 Actualment és capital del districte de Mevar, amb uns límits força més reduïts que els de l’antic regne Conserva diversos palaus, residències i temples Sobresurten els palaus de marbre situats en petites illes dins el llac Pichola

Educat a Oxford, publicà el seu primer llibre de poemes, The North Ship 1945, on es palesà la seva austeritat intencionada a l’estil de Yeats La lectura aprofundida de la poesia de Thomas Hardy donà tot un altre to al volum següent, The Less Deceived 1955 D’obra escassa, és considerat, però, el poeta més important de la generació coneguda com The Movement 1965 es també un dels poetes més guardonats del seu temps El seu darrer llibre poètic, High Windows 1974, persisteix en el to neutre de veu dels anteriors També és autor d’un parell de novelles Jill 1946 i A Girl in Winter 1947…

L’estrena de la seva obra Look Back in Anger 1956, que presentava una nova classe social en escena i la crítica de l’ordre establert, donà renom al grup dels “angry young men”, al qual pertanyia Osborne Seguiren la mateixa tònica The Entertainer 1957 i Epitaph for John Dillon 1958 En l’intent de trobar noves formes escèniques, tractà temes més ambiciosos com Luther 1961, drama històric d’investigació psicològica, i cercà la creació d’un llenguatge teatral nou en A Patriot for Me 1965 i Inadmissible Evidence 1965 Altres obres seves foren West of Suez 1971, A Sense of Detachment 1973, …

Graduat a l’escola de comunicació de la Universitat de Texas, Austin, l’any 1993, començà a actuar el 1991 i obtingué el primer paper important a Dazed and Confused 1993, de Richard Linklater Posteriorment, continuà la trajectòria, entre d’altres, amb A Time to Kill 1996, de Joel Schumacher  Contact 1997, de Robert Zemeckis  U-571 2000, de Jonathan Mostow  Thirteen Conversations About One Thing 2001, de Jill Sprecher  Tiptoes 2003, de Matthew Bright, i Sahara 2005 de Breck Eisner La seva carrera es consolidà, sobretot, a partir de Bernie 2011, de Richard Linklater  Killer Joe…

Fill del poeta Cecil Day-Lewis i de l’actriu Jill Balcon Després de protagonitzar The Unbearable Lightness of Being P Kaufmann, 1987, obtingué el BAFTA i l’Oscar del 1989 al millor actor per My Left Foot , de J Sheridan, pellícula que el confirmà com un excellent actor dramàtic Altres films seus són Gandhi R Attenborough, 1982, Stars and Bars P O'Connor, 1988, The Last of Mohicans MMann, 1992, The Age of Innocence M Scorsese, 1993, In the Name of the Father J Sheridan, 1993, The crucible N Hytner, 1996, The Boxer J Sheridan, 1997, Gangs of New York M Scorsese, 2002 pel qual…

Reconeix iniciatives, collectius o persones que hagin contribuït a la internacionalització de la llengua, la cultura i la nació catalanes Relació de guardonats 2008 Maria Mercè Delgado, David George i Lourdes Orozco per l’article Catalan Theatre 1975-2006 Politics, Identity and Performance , dins Contemporary Theatre Review 2009 Roger Boire i Jean-Pierre Roy pel documental Questions nationales / National Matters 2010 Colm Tóibin per l’article Bullfighting ban is sweet revenge for Catalonia , publicat a The Guardian 2011 Liz Castro 2012 Collectiu Emma 2013 L’Indépendant i Catalan International…