Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
seriós | seriosa
xou
Espectacle, especialment entretingut o jocós.
Gastó A. Màntua
Teatre
Escriptor i actor teatral, de nom real era Gastó Alonso i Manaut.
Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M…
,
cançó fescennina
Literatura
Cançó dialogada en vers amebeu, d’origen rústic i de to obscè i jocós.
Era cantada pels llatins primitius a les noces, i ha estat utilitzada fins a èpoques tardanes El nom prové de Fescènina , ciutat de l’Etrúria meridional
espanta-sogres
Estri jocós, propi de fires, revetlles, etc, consistent en un canó de paper de colors cargolat, que, en bufar-hi a través d’un broquet amb llengüeta, es descargola i fa un so estrident.
ball de Dames i Vells
Folklore
Ball popular, de parlament i jocós, propi de la confraria dels bastaixos i dels forners de Tarragona, format durant el segle XVI, que precedia, juntament amb molts altres, l’entrada solemne dels arquebisbes a la ciutat, la processó de Santa Tecla i les comitives de reis i grans personatges.
Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa…
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…