Resultats de la cerca

Els jornalers n'eren eximits, però obligava la clerecia i, en general, les antigues classes privilegiades

Romangué a Nova Espanya durant el virregnat del seu pare, Luis de Velasco y Ruiz de Alarcón mort l’any 1564, i ocupà després aquest càrrec 1590-95 Estimulà la indústria tèxtil i la colonització de l’altiplà Virrei del Perú 1596-1604, combaté la pirateria i els araucans de Xile També maldà per aplicar les lleis del 1601, que prohibien l’explotació de jornalers indis no lliures en l’agricultura, però hi fracassà Un altre cop virrei de Nova Espanya 1607-11, es mostrà novament com un bon administrador El 1611 fou nomenat president del Consell d’Índies

Estudià dret, i essent estudiant s’uní als antimonàrquics Fundà i dirigí la revista Katib 1951, des d’on defensà posicions d’esquerra Del 1951 al 1955 formà part de delegacions del govern egipci en conferències de pau Autor de novelles socials el 1954 publicà Al-Ard ‘La terra’, en què, valent-se d’una història amorosa, analitzà la contraposició d’interessos entre els grans terratinents i els petits propietaris i els jornalers La seva obra Muḥammad rasūl al-hurriyya ‘Mahoma, apòstol de la llibertat’, 1962, en el qual confrontà el profeta amb conflictes…

Constituïa, amb l’Acció Social Agrària de Girona, la base de l’organització pagesa del BOC, i era el nucli fonamental de la força d’aquell partit a les comarques lleidatanes, especialment a la Noguera, el Segrià, les Garrigues i l’Urgell Aplegava arrendataris, parcers i jornalers, i el 1933 assolí els 8 000 afiliats, estructurats en comitès locals i comarcals A l’estiu del 1933 dirigí i protagonitzà l’agitació agrària a la zona del canal d’Urgell, enfrontant-se a les autoritats de l’Esquerra l’any següent, s’adherí a l’Aliança Obrera, i el 1936 s’integrà en el POUM Publicà un…

Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929 A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti el proletariado en armas 1972, Crónica de…

El terme, drenat pel riu de Xeraco, és accidentat al sud per la muntanya de Xeresa En l’agricultura, als sectors més plans, alternen a parts iguals el secà amb el regadiu, el qual aprofita aigua elevada el taronger hi adquireix el caràcter de monocultura El secà ocupa els vessants muntanyosos, i produeix essencialment garrofes La propietat de la terra és poc repartida, i, bé que el règim d’explotació és directe, implica una gran massa de jornalers temporers L’activitat industrial es redueix a la fabricació d’embalatges per a taronges La població augmentà lentament des del s XVIII fins al 1950…

Els kulaks, que àdhuc durant els primers anys del poder soviètic posseïen una part considerable dels mitjans de producció agrícola i de les empreses industrials i comercials del camp, sorgiren ja en l’època feudal amb la producció mercantil i foren els primers grans propietaris del camp El 1929 Stalin ordenà llur extirpació com a classe en tota l’URSS llurs propietats passaren aleshores als kolkhozos i sovkhozos La poítica d'expropiació forçosa tingué com a conseqüència la mort d'entre 4 i 7 milions de persones, la majoria a Ucraïna, a través de mesures que provocà grans fams sobretot en 1932…

Antigament hom arrabassava els arbres, arbusts, etc, els cremava i n'escampava la cendra a tall d’adob més modernament hom es limità a cremar només la brossa L’artiga era conreada generalment només quatre o cinc anys, fins a l’esgotament del sòl, i després abandonada quan, al cap d’alguns anys, la vegetació espontània del lloc l’havia novament ocupat, hom repetia l’operació El procediment de fer artigues, vigent encara en alguns indrets, ha estat molt generalitzat a les zones muntanyoses o boscades dels Països Catalans fins al s XIX, especialment durant els períodes d’intensificació i d’…