Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cosa judicada
Dret processal
Efecte de la sentència ferma que fa indiscutible la resolució judicial i que impedeix que, en un altre judici, hom doni una decisió diferent o contradictòria.
La legislació espanyola, en el procediment civil, atorga a la cosa judicada el caràcter de presumpció, mentre que en el procés penal té la consideració de certesa respecte al fet judicat
Berà
Història
Comte de Barcelona (801-820), de Girona (817-820) i probablement, abans del 801, de Rosselló.
Hom el fa fill de Guillem I de Tolosa i potser d’una dama goda, amb qui aquest hauria estat casat Tenia possessions al Conflent i al Rosselló, i prengué part en la campanya contra Barcelona, ciutat que, en ésser conquerida, li fou encomanada en qualitat de comte Des d’ací collaborà amb Lluís el Piadós en l’expedició contra Tortosa 809 i hagué de fer cara a un atac sarraí contra Barcelona 815, ordenat per al-Hakam Partidari de la pau amb els musulmans probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries, fou acusat de traïció, judicat a Aquisgrà i condemnat a la…
avarada
Transports
Maniobra de llençar a l’aigua una embarcació fent-la lliscar per l’escar de construcció quan els treballs de bastir-la han arribat a un grau judicat convenient.
Hom pot avarar un vaixelll fent-lo davallar de popa, que és el mètode més difós, o de costat
absolució
Dret processal penal
Resolució judicial per la qual hom decideix la no actuació de la pretensió punitiva (i la de rescabalament en el seu cas), deduïda per les parts acusadores per tal com el fet judicat no constitueix delicte o perquè no hi ha relació entre aquestes i l’imputat, o bé per insuficiència de proves o per concurrència de causes d’inimputabilitat, justificació o excusa absolutòria.
És la terminació completa i absoluta del judici criminal
compromís de Casp
El compromís de Casp
Història
Nom donat a la declaració de successor del rei Martí I de Catalunya-Aragó en el tron de corona catalanoaragonesa, feta a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412 pels jutges elegits pels parlaments del Principat de Catalunya i dels regnes d’Aragó i de València.
De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…