Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Jeroni Juncadella i Casanovas
Economia
Fabricant.
Fou un dels fundadors de Crèdit Hipotecari i Mercantil SA 1864, i comprà el castell de Montesquiu El seu net, Josep Maria Juncadella i Robert , es casà amb Àngela Burés i Regordosa, d’una família propietària de fàbriques tèxtils a Anglès —amb el salt del Pasteral, avui d’Hidroelèctrica de Catalunya SA— i a Castellbell i el Vilar, que heretà el fill, Josep Maria Juncadella i Burés Barcelona 1908, enginyer elèctric, administrador únic d’Indústries Burés SA, president d’Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d’Assegurances i del consell regional del Banco Central…
Miquel Juncadella i Martí
Història
Militar
Cristianisme
Militant catòlic.
Pèrit industrial, fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Cristiana a Catalunya Representà la secció de Barcelona d’aquesta organització al congrés de Brusselles del 1950 i, el 1954, fou un dels promotors d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona, de la qual fou el primer president Participà en congressos internacionals de l’obrerisme catòlic i fou un dels fundadors d’ Editorial Nova Terra , motiu pel qual fou detingut i interrogat per la policia el 1969 Publicà Reflexions sobre la cultura 1961 i Espiritualidad de la pobreza 1965
Domènec Juncadella i Ballbé
Literatura catalana
Escriptor.
Feu crítica teatral a La Veu de Catalunya i escriví a la premsa comarcal Poeta premiat repetidament als Jocs Florals de Barcelona, publicà Poesies 1919, Els camins de sang i de dolor 1923, Les albes de l’amor 1927 i Llibret de felicitacions 1927, i tres novelles rosa Quan l’amor neix 1931, Un altre horitzó 1932 i El giravolt del cor 1933 També publicà obres, del mateix caràcter, en castellà
,
marquesat de Puerto Nuevo
Història
Títol concedit el 1746 a Josep Francesc d'Alòs i de Rius
.
Passà als Sellers, als Manresa, als Ferrer i als Juncadella
castell de Montesquiu
Vista del castell de Montesquiu
© Laura Martínez Ajona
Castell
Antic castell del poble de Montesquiu (Osona).
El castell de Montesquiu és a l’esquerra del Ter, en un turó L’edifici correspon a una antiga domus o casa forta on residien els senyors de Besora quan visitaven els seus dominis Les primeres notícies són del 1285 Els Besora l’infeudaren a la família Conanglell 1285-1337, i fou en recuperar el domini directe, a partir de mitjan segle XIV, quan el convertiren en residència pròpia dels Besora passà per casament als Canet 1390-1425, als Peguera 1425-1525, als Descatllar 1525-1760 i als Queralt, comtes de Santa Coloma 1760-1850 El castell passà per compra a la família Safont de Vic…
Enric Sagnier i Villavecchia
Façana principal del Palau de Justícia de Barcelona, obra conjunta dels arquitectes Enric Sagnier i Villavecchia i Josep Domènech i Estapà (1885-1908)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1882 Arquitecte de les famílies més riques de Barcelona, féu el palau Juncadella a la rambla de Catalunya 33 1891, la casa Roger Vidal al carrer d’Ausiàs Marc 61 1891, la de Sebastià Pascual al passeig de Gràcia-Casp 1892, la torre Arnús 1904 al Tibidabo, al cim del qual bastí el Temple Expiatori del Sagrat Cor començat el 1902 i acabat pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal i la casa Garriga Nogués, al carrer de la Diputació 250, que des del 1987 és seu de la Fundació Enciclopèdia Catalana Féu també el collegi de Jesús Maria al passeig de Sant Gervasi 1892, el del…
Ramon Rogent i Perés
Figura, per Ramon Rogent i Perés
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Descendent de la família Rogent Féu estudis inacabats d’arquitectura durant la guerra civil de 1936-39 i s’inicià en la pintura encoratjat per Rafael Llimona Visqué a França 1938-39 i el 1941 exposà a Madrid Es presentà a Barcelona el 1942, i el 1943 féu amb els germans Vilató i amb Albert Fabra una important exposició Exposà, invitat, a Portugal 1945 i 1947 —on li foren adquirides obres per al Museu de Lisboa—, al Salon d’Art Libre de París, a Londres, Pittsburgh i la Triennal de Milà A Barcelona formà part del grup Lais 1950 i participà assíduament als Salons d’Octubre i a les edicions…
Salvador de Samà i de Torrents

Salvador Samà, Marqués de Marianao
© Fototeca.cat
Història
Polític.
Besnebot de Salvador Samà i Martí Vilanova i la Geltrú, Garraf, 13 d’abril del 1797 - l’Havana, 24 de juny de 1866, n’heretà el marquesat de Marianao i importants interessos a Cuba i a les Filipines També heretà el marquesat de Vilanova i la Geltrú concedit a la seva mare, Rafaela de Torrents i de Higuero, el 1889 S'afilià al partit liberal i fou diputat a corts per Gandesa 1891-96 creat gran d’Espanya 1893, fou senador vitalici Fou alcalde de Barcelona 1905-06 i 1910-11, membre de les juntes organitzadores de les exposicions de Barcelona del 1888 i del 1929 i regidor de l’ajuntament de…
Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines

Membres del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines
© CRIS
Submarinisme
Club esportiu dedicat a l’escafandrisme, al salvament i recuperacions submarines i altres activitats subaquàtiques, fundat a Barcelona el 26 d’abril de 1954.
Fins els anys seixanta fou l’única entitat dedicada a l’escafandrisme civil a l’estat espanyol, i tingué una considerable projecció social sobretot a causa de les seves nombroses actuacions de salvament i de rescat en mar L’estiu del mateix any de la fundació organitzà el primer curs de busseig, i al desembre un dels fundadors i primer president de l’entitat, Climent Vidal, publicà Hombres de otro mundo Manual del submarinista , utilitzat durant més de 20 anys als cursos del CRIS i també en les activitats formatives de la marina militar de diversos països sud-americans Contribuí a la…
,
col·legiata de Manresa
La col·legiata de Manresa
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Manresa (Santa Maria), dita popularment la seu de Manresa, edificada al planell superior del puig Cardener.
L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final del…