Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
estaferm
Jocs
Ninot de fusta giratori armat amb un escut a la mà esquerra i a la dreta amb una corretja amb boles o saquets de sorra; els cavallers, tot corrent, havien de colpejar l’escut amb la llança, amb la destresa suficient per no rebre el cop del ninot en giravoltar sobre ell mateix.
Aquest joc, d’origen italià, és documentat en justes i torneigs als Països Catalans, especialment a Mallorca, als s XVII i XVIII
reconeixement
Història del dret
A l’alta edat mitjana, declaració pública de renúncia a uns drets o possessions en litigi.
Per aquest acte, la part que perdia el plet, fos o no la demandant, feia una declaració pública de retractació de les seves pretensions, on admetia que no eren justes o que renunciava a l’objecte en litigi Era seguida de l'evacuació
Gaspar Escrivà de Romaní
Història
Literatura
Cavaller i poeta identificable amb un dels diferents Gaspars del llinatge Escrivà de Romaní.
Pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valleriola a València el 1602, autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, publicats ocasionalment en reculls commemoratius de les beatificacions de Lluís Bertran i Tomás de Villanueva 1608, 1620, de la mort de Francesc Jeroni Simó 1614, etc
Francesc Joan d’Esplugues
Literatura catalana
Poeta.
Generós, jurat i conseller de València Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou secretari amb el sobrenom de Descuido Algunes composicions seves, en castellà, figuren en el Cancionero de l’Acadèmia 1605-06 i una en les justes poètiques publicades per Bernat Català de Valeriola 1602
Manuel Lledesma
Literatura catalana
Poeta.
Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns a partir del 1591, amb el nom de Recogimiento hi llegí sis discursos i dinou poesies en castellà Participà amb dues composicions poètiques a les justes de Bernat Català de Valeriola ~ 1592, les quals foren durament censurades per Francesc Tàrrega També és autor d’una Apología en defensa de la astrología València 1599
,
Pere de Cardona i Enríquez
Història
Governador general del Principat de Catalunya des del 1509.
Fill del duc Joan Ramon Folc IV de Cardona Tingué la baronia d’Assuévar Heretà el càrrec, fins aleshores vinculat a la família Requesens, pel seu matrimoni amb Joana de Requesens Durant la revolta del 1520 a Barcelona mantingué una actitud ambigua i més aviat contrària als consellers La plaça de Santa Anna, on donava el seu palau, fou sovint escenari de justes El succeí en el càrrec el seu fill Pere de Cardona i de Requesens 1543-93, i, a aquest, el seu fill Enric de Cardona i d’Erill , fins l’any 1602