Resultats de la cerca

Graduat en ciències econòmiques per la Universitat de Praga 1963, amplià estudis a Itàlia 1966 i a la Universitat de Cornell 1969 Posteriorment treballà a l'Institut de Ciències Econòmiques de l'Acadèmia de Ciències de Txecoslovàquia, d'on fou expulsat l'any 1970 En 1971-86 tingué càrrecs com a economista del Banc Central de l'antiga Txecoslovàquia, i el 1987 retornà a l'Acadèmia Durant la "revolució de vellut" que posà fi al règim comunista 1989, s'uní al moviment polític Fòrum Cívic liderat per Václav Havel i fou ministre de finances del govern d'Unitat Nacional 1989-1992 El 1990 fou elegit…

Estudià Romàniques i traductologia a la Universitat de Viena Aprengué el català de manera autodidàctica El 2008 publicà la novella satírica Hominide ‘Homínid’, que relata els set dies mitològics d’un australopithecus afarensis que obre el camí cap a la civilització En alemany, escrigué diversos assaigs culturals sobre temes catalans El 2009 presentà el seu poemari Vermells , enterament escrit en català i amb una traducció en alemany feta també per l’autor El poemari fou editat per una editorial de la Cerdanya Fou guardonat amb el premi literari Wiener Werkstattpreis 2007 i el segon premi de…

Estudià literatura a les universitats de Copenhaguen i de Princeton Estats Units Autor molt prolífic en tots els gèneres, la seva obra reflecteix amb realisme la problemàtica de l’individu en la societat moderna tot destacant-ne els condicionaments socials El 1958 la seva primera novella,  Den kroniske uskyld 'La innocència crònica', en féu un dels autors més destacats de la seva generació De la seva obra cal esmentar també els reculls de poemes Konfrontation 1960, Amagerdigte ‘Poemes d’Amager’, 1965 i Stranden ‘La platja’, 1976 les novelles  Operaelskeren ‘L’amant de l’òpera’, 1966 i Anna…

Membre de les SS, el 1937 s’adherí al partit nazi El 1940 s’uní a la Gestapo i en fou nomenat tinent actuà primer als Països Baixos i al front rus Del 1942 al 1944 fou el cap de la Gestapo a Lió, responsable de la deportació, tortura o mort de més d’11 000 persones Conegut com “el carnisser de Lió”, del 1947 al 1951 collaborà amb els serveis d’intelligència nord-americans Perseguit per la justícia francesa i alemanya, fugí a Bolívia amb el nom de Klaus Altmann El 1983 hom n'aconseguí l’extradició a França, on fou jutjat el 1987 per 177 càrrecs de crims contra la humanitat…

Exhibí el seu físic inquietant als escenaris teatrals i en nombrosos films policíacs o spaghetti-westerns Realitzà els seus millors treballs amb Werner Herzog Aguirre, der Zorn Gottes 1972, Nosferatu 1978, Woyzeck 1979, Fitzcarraldo 1982 i Cobra Verde 1987

Fill primogènit de Thomas Mann, començà a escriure de molt jove El 1936 s’exilià als EUA, on es convertí en un dels capdavanters del moviment antifeixista i fundà les revistes Die Sammlung 1933-35 i Decision 1941-42 La majoria de les seves obres són narracions a mig camí entre la crònica personal i el document polític Destaquen les novelles Symphonie Pathétique 1935, Mephisto 1936, portada al cinema per ISzabó 1981, i Der Vulkan ‘El volcà’, 1939 Escriví també narracions i assaigs, entre els quals Die Heimsuchung des europäischen Geistes ‘La recerca de l’esperit europeu’, 1949, escrita poc…

Es formà musicalment al Conservatori de Música d’Oslo, on acabà els estudis d’orgue el 1929 El 1933 començà a donar classes de cant a diverses escoles de la ciutat i el 1937 es traslladà a la Hochschule für Musik de Berlín, on cursà diverses disciplines, entre les quals composició, amb W Gmeindl De nou a Oslo 1938, continuà la seva tasca docent com a mestre de cant, exercí de crític musical en el diari Arbeiderbladet  i dirigí 1933-38 la revista Tonekunst Ocupà diversos càrrecs públics relacionats amb la música, entre els quals destaca el de president del Consell de Compositors Escandinaus…

Fou campió olímpic a Mèxic 1968, Munic 1972 i Mont-real 1976 i sotscampió a Tòquio 1964, campió mundial el 1973 i el 1975 i campió d’Europa el 1966 i el 1974 En trampolí assolí la medalla d’argent en els Jocs Olímpics del 1968, el títol europeu del 1974 i el segon lloc mundial el 1973 i el 1975 Es retirà de l’esport actiu després del Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Fou alumne de Melchinger i de Strehler Les seves escenificacions es caracteritzaren per un ritme equilibrat i harmònic L’any 1972, realitzà el seu primer muntatge a la Schaubünhe Berlín amb l’obra Geschichten aus dem Wiener Wald  ‘Històries dels boscs de Viena’, de Hórvath Com Stein i Hübner, reivindicà una reforma del teatre burgès amb solucions alternatives com les imatges i la pantomima, però contraposà al realisme de Stein la creació de mons fantàstics El 1975 celebrà a París amb el Faust Salpêtrière un dels seus èxits més grans La seva predilecció especial per Hölderlin es mostrà en…

Emigrà amb la seva família d’infant a la Gran Bretanya, i es graduà en matemàtiques l’any 1945 per la Universitat de Cambridge L’any següent es graduà al University College de Londres i el 1950 aconseguí el doctorat Professor de matemàtiques en aquesta institució, en fou nomenat titular l’any 1961 La seva aportació més important és la resolució de l’aproximació de nombres algèbrics per nombres racionals aproximacions diofàntiques l’any 1955 mitjançant el teorema que du el seu nom o també teorema de Thue-Siegel-Roth i pel qual l’any 1958 rebé la Medalla Fields L’any 1966 guanyà una càtedra a…