Resultats de la cerca

Fou deixeble de Bichat i de Corvisart A De l’auscultation médiate 1819 proposa un nou mitjà de diagnosi, amb l’ajut d’un rudimentari estetoscopi de paper Fundà la medicina anatomicoclínica, que compara els símptomes de la malaltia amb les lesions que produeix a l’organisme

Fou cap de servei d’electroradiologia dels hospitals de Perpinyà 1936-67 Secretari perpetu de la secció francesa dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or, és autor de novelles 1926-35, de llibres de poemes 1925-62, dels treballs Anton Tchékov, le médecin et l’écrivain 1927, Laennec 1932, Le prieur de Prouille 1927, sobre els càtars, Jésus parmi nous 1945 i d’una autobiografia inèdita Le grand pari , 1966

Fou professor de medicina operatòria el 1812 i, més tard, cap de cirurgia de l’Hôtel-Dieu Fou metge de Lluís XVIII, que li atorgà el títol de baró, i de Carles X Amb Laënnec i Bayle donà gran importància als estudis d’anatomia patològica, base dels seus progressos quirúrgics Descriví la retracció de l’aponeurosi palmar malaltia de Dupuytren i una varietat de fractura del peroné Llegà una important quantitat a la facultat de medicina de París, la qual serví per a crear un museu el museu de Dupuytren, on hi ha una extensa collecció d’anatomia patològica

L’estudi de l’home sa comporta el de les seves estructures macroscòpiques anatomia i microscòpiques histologia i el de les seves funcions orgàniques fisiologia i mentals psicologia L’estudi de l’home malalt comprèn tres etapes en primer lloc, l’observació de les anomalies que presenta, seguida de l’intent d’agrupar-les, de coordinar-les i de fixar-ne l’evolució simptomatologia en segon lloc, l’enregistrament de les lesions que hom troba en els òrgans, seguit de l’intent d’identificar-ne llur expressió durant la vida anatomia patològica i, finalment, la determinació de les…