Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
làpida
Làpida fundacional del 1317, del convent dominicà de Castelló d’Empúries
© Fototeca.cat
Llosa de marbre o de pedra que conté incisa una inscripció, o també una figuració esculpida en relleu, amb la finalitat de commemorar algunes gestes.
làpida
Làpida trilingüe, en hebreu, llatí i grec; trobada a Tortosa, d’una noia jueva anomenada Meliosa, que morí als vint-i-quatre anys
© Fototeca.cat
Llosa de marbre o de pedra que clou un sepulcre i que sol dur una inscripció.
làpida
Pedra preciosa, gemma.
Ramon d’Urtx
Làpida sepulcral de Ramon d’Urtx
© Fototeca.cat
Història
Cavaller.
Baró de Mataplana Fill hereu de Galceran II d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Es casà amb Esclarmunda de Conat i fou pare de Ramonet d’Urtx i d’Hug de Mataplana Hug I de Pallars Des del 1256 signà documents al costat dels seus pares, i actuà amb la seva mare fins a la mort d’aquesta 1290 La divisió que el rei Jaume I féu dels seus estats deixà part dels seus dominis, a la Cerdanya i a la vall de Toses, dins el Regne de Mallorca Sembla que cal referir al seu fill Ramonet la fracassada defensa d’Elna 1295 durant la invasió de Catalunya del rei Felip III de França També fou Ramonet…
Casarilh
Casarilh
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Viella (Vall d’Aran), a l’esquerra de la Garona, a llevant de l’antic terme d’Escunyau.
L’actual església parroquial de Sant Tomàs del 1731 conserva una làpida sepulcral de marbre encastada prop de la porta que mena al campanar, amb un bell monograma de Crist entre una estrella de quatre puntes i una creu grega dins un cercle, i l’absis semicircular de la primitiva església romànica A l’interior, té una pica beneitera renaixentista sostinguda per un pedestal romànic i un Crist segles XII-XIII Apareix en la documentació de l’any 1278 al 1313 amb els noms de Canarilh, Casaril, Casarihl i Casarillo El 12 de novembre de 1313 els quatre cònsols i vint caps de casa de la ville de…
estela
L’estela de Preixana, amb la representació d’un guerrer amb una corretja de la qual penja una espasa —al cantell de la pedra—, interessant peça arqueològica trobada el 1970 a la partida de la bassa bona i conservada al Museu Duran i Sanpere de Cervera
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.
D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…
Montfar
Aspecte de l'església de Santa Maria de Montfar
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), a la dreta del riu d’Ondara, que forma un enclavament (1,52 km2) entre els municipis de Talavera (Segarra) i Montmaneu (Anoia).
La seva església de Santa Maria és d'origen romànic, molt modificada posteriorment Fou sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de Carbasí Dins el nucli hi ha una font pública feta amb una làpida sepulcral gòtica provinent de l'església
Sant Sadurní
Exterior de la capella de Sant Sadurní (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
Cim
Cim, de 581 m d’alçada, de la serra del Morisco, al sector de ponent del municipi d’Avinyó (Bages).
Hi ha la vella capella de Sant Sadurní, d’origen i planta romànics, però que el 1787 fou transformada i abandonada perquè l’havia destruïda un llamp el 22 de juliol de 1784, segons diu una làpida de la façana
Jeroni Cristòfol
Escultura
Escultor florentí també conegut per Girolamo Cristoforo.
És autor de la làpida sepulcral de l’ardiaca Lluís Desplà catedral de Barcelona contractada l’any 1539 per Guillem Ramon Desplà i Gabriel Portella És una contribució puntual però remarcable a l’escultura renaixentista catalana, resolta amb relleu sintètic que recorda models florentins
la Ciutadella de València
Militar
Fortalesa militar feta construir per Felip V el 1708, un cop presa la ciutat, sobre la derruïda Casa d’Armes.
Fou presó militar dels partidaris del rei arxiduc Carles III, dels francesos el 1809, i dels liberals, els absolutistes i els carlins durant el s XIX Fou enderrocada el 1901 la làpida que en commemorava la construcció per Felip V, de marbre negre, havia estat destruïda pels valencians el 1808