Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Castellsalvà
Despoblat
Despoblat del municipi de Belianes (Urgell).
El lloc de Castellsalvà era a l’extrem W del terme, entre Belianes i Arbeca, en un petit tossal La seva jurisdicció anà unida a la de Belianes Hi ha notícies d’un plet entre els homes de Belianes i de Castellsalvà a la fi del segle XIII per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb El 1497 tenia 4 focs i sembla que va desaparèixer al segle següent Segons Madoz ja només hi havia ruïnes del lloc “d’abans dels moros” i s’hi havien trobat monedes d’or i d’argent d’època desconeguda Sobre aquesta base, Mn Sanç Capdevila féu excavacions que li permeteren de detectar restes d’època…
Pere Sunyer
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Fou catedràtic d’humanitats a la Universitat de Barcelona Publicà Terra dialogus in gratiam puerorum editus Barcelona 1574, una obra teatral amb finalitats pedagògiques Al pròleg proposà la restauració de l’ortografia llatina adaptant-la a la de les làpides romanes descobertes al seu temps
,
Antoni Chabret i Fraga
Literatura catalana
Escriptor.
Cronista de Sagunt Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt Publicà Historia de Sagunto y sus monumentos 1888 i diverses monografies locals, i reuní una interessant biblioteca i una collecció de làpides i monedes que hi foren trobades Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma , estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia
Vicent Barrera i Carapuig

Vicent Barrera i Carapuig
© Família Barrera
Escultura
Escultor.
Autodidacta, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1920 Treballà com a escultor de làpides a Tarragona i Tortosa i, posteriorment, per a una empresa romana com a escultor d’estàtues per a jardins i cementiris Emigrà a Buenos Aires l’any 1950, on s’installà i d’on retornà definitivament a Ulldecona, el 1964 De la seva extensa producció, destaquen la reproducció de la Verge de la Pietat d’Ulldecona 1939, destruïda el 1936, el Sagrat Cor de la façana de l'església de Montroig del Camp 1971 i un bust de Perón per a la Casa Rosada, entre d’altres
Palau-sacosta

Castell de Palau-sacosta
© Fototeca.cat
Poble
Poble (palauencs; 140 m alt.) del municipi de Girona (Gironès), situat a l’esquerra de l’Onyar.
És centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, davant la qual s’alçà el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera després comtes de Solterra sobre una antiga fortalesa esmentada ja al començament del segle XIV La propietat passà a la primera meitat del segle XX al marquès de Caldes de Montbui, que la deixà als actuals marquesos de Montoliu El lloc pertanyia a la corona el 1698 Prop del castell, avui convertit en masoveria, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l’existència d’un cementiri…
Centre Bonastruc Ça Porta
Museologia
Institució cultural de Girona dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt d’edificis del call, entre els quals hi ha una de les antigues sinagogues.
És regit pel Patronat Municipal Call de Girona, format el 1992 per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya i per altres institucions, entre les quals destaquen Friends of Girona Museum & Institute, amb seu a Nova York, i la Xarxa de Jueries d’Espanya El centre comprèn dues seccions l’ Institut d’Estudis Nahmànides inaugurat el 1997, dedicat a l’obtenció i intercanvi d’informació i documentació sobre l’estudi de la cultura jueva —disposa de la biblioteca especialitzada Eliazar Eljanan Schalit—, i que organitza cursos i conferències i atorga beques d’…
Albarrasí
Vista de les muralles que envolten el poble d’Albarrasí
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al peu de la serra d’Albarrasí i vora el riu Guadalaviar.
Té serradores que aprofiten la fusta de les pinedes veïnes i bestiar boví que a l’estiu pastura a muntanya Antic cap d’un regne de taifa taifa d’Albarrasí, d’una senyoria independent senyoria d’Albarrasí i d’un bisbat bisbat d’Albarrasí Damunt un poblament prehistòric del qual es conserven coves importants prop la ciutat amb pintures epipaleolítiques, es constituí la població romana de la qual no ha estat possible de fixar el nom s’han proposat identificacions amb Segobriga, Arcavica i Lobetum , no confirmades En queden escasses restes romanes làpides, un baix relleu i basaments de torres…
esgrafiat
Detall de la façana amb esgrafiat de la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch (1898-1900)
© Fototeca.cat
Art
Decoració mural consistent en un sobreposat de material més o menys dur que, amb una eina d’acer tallant o punxant anomenada estilet o mitjançant un sorrejament, hom pot ratllar o gratar contornejant un dibuix sobre qualsevol objecte o paret.
Cal preparar primerament un dibuix estergit per traspassar-lo i calcar-lo en el revestiment de la paret i tot seguit esgrafiar-lo amb l’estilet L’esgrafiat és molt més sòlid que la pintura, té un to de més vistositat i és més resistent a la intempèrie Hom el treballa a dues tintes, com si fos un aiguafort, però també pot tenir diverses tonalitats, i llavors en resulta un art mixt entre la pintura i l’esgrafiat L’esgrafiat té innombrables aplicacions en art Ja apareix en temps prehistòrics en objectes d’ús corrent gerros, figures, làpides, etc més tard ha servit per a decorar els murs dels…
Viver
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la vall del Palància, aigua avall del Collado Royo, a banda i banda del riu, i a la dreta, només un petit sector envoltat pel terme de Xèrica; a l’esquerra s’estén des de l’alt d’Herragudo (1 076 m alt.), la penya d’El Águila i altres contraforts meridionals de la serra d’Espina fins al Palància.
El territori és drenat, a més, pels barrancs d’Herragudo o de La Ramblilla i d’El Hurón que penetra al terme sota la penya d’El Águila Un 65% de la superfície és de pastures pobres o terrenys improductius la resta es distribueix entre 200 ha de bosc, 945 ha de conreus de secà —llegums, vinya, oliveres— i 549 ha de regadiu, dedicat en gran part a arbres fruiters El 50% de la població activa treballa en el sector primari Hi té una certa importància l’estiueig tradicional, procedent sobretot de València, que ha potenciat la construcció de nombroses cases de segona residència La vila 1 330 h agl…
Sant Pere Cercada

Sant Pere Cercada
Fototeca.cat
Poble
Poble el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), al sector sud-occidental del terme (gairebé envoltat pels de Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Sant Miquel de Cladells), a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat a l’antic monestir de Sant Pere Cercada, priorat canonical.
La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de Sant Pere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina